Sessió 6. COMPETÈNCIA DIGITAL

MARC DE REFERÈNCIA

Durant la sessió d’avui, s’han tractat les competències digitals que han de tenir tant alumnes com docents. En primer lloc, s’ha exposat i aclarit tot allò referent a les competències de la dimensió digital a l’Educació Primària, referides als infants. En grups, s'ha elaborat una presentació compartida a Google Drive, que és la següent:

Es pregunta: en què han de ser competents els infants segons el currículum? (veure a: http://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/competenciesbasiques/ambitdigital/ )

1. Dimensió d’instruments i aplicacions

1.1. Competència 1. Seleccionar, utilitzar i programar dispositius digitals i les seves funcionalitats amb les tasques a realitzar.

1.2. Competència 2. Utilitzar les aplicacions d’edició de textos, presentacions multimèdia i tractament de dades numèriques per a la producció de documents digitals.

1.3. Competència 3. Utilitzar programes i aplicacions de creació de dibuix i edició d’imatge fixa, so i imatge en moviment.

2. Dimensió de tractament de la informació i organització dels entorns de treball i d’aprenentatge

2.1. Competència 4. Cercar, contrastar i seleccionar informació digital tot considerant diverses fonts i entorns digitals.

2.2. Competència 5. Construir nou coneixement personal mitjançant estratègies de tractament de la informació amb el suport d’aplicacions digitals.

2.3. Competència 6. Organitzar i emprar els propis entorns personals digitals de treball i d’aprenentatge.

3. Dimensió de comunicació interpersonal i col·laboració

3.1. Competència 7. Realitzar comunicacions interpersonals virtuals i publicacions digitals.

3.2. Competència 8. Realitzar activitats en grup utilitzant eines i entorns virtuals de treball col·laboratiu.

4. Dimensió d’hàbits, civisme i identitat digital

4.1. Competència 9. Desenvolupar hàbits d’ús saludable de la tecnologia.

4.2. Competència 10. Actuar de forma crítica, prudent i responsable en l’ús de les TIC, considerant aspectes ètics, legals, de seguretat, de sostenibilitat i d’identitat digital.

En segon lloc, s’ha parlat de la competència digital docent. Què han de saber els docents, per ser un bon exemple perquè els infants assoleixin les competències desitjades, relacionat amb les noves tecnologies. La competència digital docent té dues parts: CDI (Competència Digital Instrumental → dispositius digitals) i CDM (Competència Digital Metodològica → aplicació didàctica dels dispositius digitals). L’acTIC (acreditació de la competència digital) és l’examen que acredita que un docent té les competències requerides, i, la seva realització dota d’un títol oficial.

REFLEXIÓ SOBRE LA COMPETÈNCIA DIGITAL

Veient quins són els objectius que ha de marcar-se el mestre per tal que els seus alumnes siguin competents digitals, cal dir que, buscant la seva autonomia, el mateix mestre ha d’acompanyar l’infant en la construcció del seu entorn personal d’aprenentatge, i a saber seleccionar informarció a la xarxa, així com conèixer les implicacions o el públic que hi ha al darrere de les publicacions a la web, o mantenir una actitud cívica i identitat digital que no fereixi la pròpia salut o la dels altres. En aquest sentit, és importantíssim que el mestre sigui un exemple.

Ja no es tracta de pensar només en què els alumnes han d’assolir uns coneixements, sinó en pensar que el mestre és un element clau: ha de tenir coneixements teòrics i pràctics (metodològics) sobre la didàctica de les TIC i, sobretot, ha de SER UN EXEMPLE de conducta (si no, no es produeix aprenentatge real en els infants).

Per últim, dir que el currículum presentat hauria de compartir-se entre alumnes i mestres: donar entrada als alumnes, amb diferents funcions que el mestre. O sigui, que el currículum hauria d’estar dissenyat entre mestres i alumnes, donant-se interacció pedagògica i dinàmica, i centrant l’atenció en l’estudiant, donant-li seguretat i eines per saber o entendre què és allò que s’espera d’ell.

Sessió 5. MODELS PEDAGÒGICS AMB L'ÚS DE LES TIC

MARC DE REFERÈNCIA

La sessió d’avui s’ha dividit en dues parts. La primera ha estat la posada en comú dels diferents models pedagògics vinculats amb l’ús de les TIC, a través d’exposicions que explicaven les característiques principals dels quatre models següents:

1. SAMR/RAT

Disseny pedagògic que dóna una eina pels mestres per tal d’aplicar les noves tecnologies a l’aula, entenent les possibilitats que aquestes ofereixen. Es basa en quatre fases: Substituir (els elements tradicionals per suports TIC); Augmentar (les possibilitats pedagògiques que tenen aquests nous suports TIC); Modificar (i redissenyar les activitats d’aprenentatge) i Redefinir (crear noves activitats abans impossibles de realitzar sense la invenció de les TIC).

L’objectiu de tot aquest procés és el de buscar l’assoliment de l’última fase, la de Redefinir.

2. ACOT2 (Apple Classrooms of Tomorrow)

Model pedagògic que pretén l’ús de la tecnologia a la vida quotidiana, no només en certs moments del dia, i afavorir l’actitud col·laborativa entre l’alumne i el mestre, tot canviant el rol dels mestres. Es regeix pels sis principis de disseny de l’escola del s.XXI:

1. Habilitats del s.XXI: pares, alumnes i mestres formats en TIC.
2. Currículum rellevant i aplicat.
3. Avaluació formativa.
4. Cultura, creativitat i innovació.
5. Connexions socials i emocionals.
6. Accés constant a la tecnologia: potencia treballs cooperatius i accés a la informació per poder aprendre i investigar.

3. TPACK (Coneixement Tecnològic Pedagògic del Contingut)

Model que serveix per incorporar les TIC de manera eficaç en l’ensenyament. Identifica els tipus de coneixement que el docent necessita per integrar les TIC a l’aula. Per fer-ho s’han d’interrelacionar tres conceptes:

• Coneixement pedagògic (PK)
• Coneixement tecnològic (TK)
• Coneixement del contingut (CK)

4. Flipped Classroom

Model pedagògic que transfereix el treball de determinats processos d’aprenentatge fora de l’aula i utilitza el temps de classe, juntament amb l’experiència del docent, per facilitar i potenciar altres processos d’adquisició i pràctica de coneixements dins l’aula.

Procés: Recordar; Entendre; Aplicar (Pensament d’ordre inferior - més senzill i individual); Analitzar; Avaluar; Crear (Pensament d’ordre superior - més complex i en col·laboració). Les que ha de procurar el mestre són les últimes.

Pretén invertir el procés, fent que primer l’alumne sigui el que investiga des de casa seva i, després, el mestre, a l’aula, ho explica.

A continuació es presenta la infografia amb què es va presentar el propi model pedagògic a classe (SAMR/RAT):

Sessió 4. TWITTER

MARC DE REFERÈNCIA

Na Raquel Rubín, a “Ciudadano 2.0” (veure a: https://www.ciudadano2cero.com/twitter-que-es-como-funciona/), escriu un article sobre Twitter, en què explica què és i com funciona. Afirma que es tracta d’una plataforma de comunicació bidireccional amb naturalesa de xarxa social, ja que permet escollir amb qui relacionar-se, a partir de “seguidors” (“followers”) i “seguits” (“followed”).

Seguidament, exposa una sèrie de raons per unir-se a Twitter, defensant-ne el seu ús i utilitat:

1. Twitter és divertit i enganxa: és una manera de passar l’estona.
2. Twitter et fa sentir més a prop les persones que es troben a distància física.
3. Twitter és eficient: la informació arriba en grans quantitats en poc temps.
4. Twwiter és enriquidor: com a Web 2.0, compta amb varietat de d’opinions.
5. Twitter és una potent eina professional i de negocis: per guanyar reputació, buscar feina, etc. i aplicar tècniques de marketing.
   

   •  A classe, per posar en pràctica el mateix Twitter, s'ha proposat twittejar quelcom relacionat amb l'article presentat.

   

REFLEXIÓ SOBRE LES XARXES SOCIALS

Twitter, com la majoria de xarxes socials, pot tenir dues maneres de ser aprofitat. Mitjançant aquesta eina, la persona pot llegir i publicar informació de tota mena. La qualitat de la informació que apareix en el propi “timeline” depèn del mateix propietari del compte de a Twitter i, en aquest sentit, la tasca docent a l’escola hauria de ser el d’educar amb criteri per decidir a qui es segueix i què és allò que pot ser interessant o enriquidor per un mateix.

El valor de Twitter, per tant, és aquell que li atorga un mateix, i depèn en funció de les persones o institucions que es vulguin seguir per mantenir-se’n informat. Un mestre que tingui en compte les TIC a l’aula ha de conèixer el ventall de possibilitats que ofereix l’ús de Twitter, i saber transmetre el seu valor i utilitat més enllà de ser una proposta lúdica. 

Com a cloenda, dir que, al final de la sessió d’avui, per grups, s’ha investigat sobre diferents models pedagògics que es basen en l’ús de les TIC (que es presentaran a la pròxima sessió), d’entre els que, en aquest cas, Twitter en pot ser un bon recurs, com a eina de suport TIC a l’aula.

Sessió 3. CONNECTIVISME

MARC DE REFERÈNCIA

La idea del connectivisme es refereix al fet de connectar coneixements, i la necessitat d’estar connectats els uns als altres per poder enriquir el propi coneixement.

En referència a aquest concepte, a classe s’ha visionat el següent vídeo https://www.youtube.com/watch?v=lHgnhb_-Rv4, de Diego Leal, que pretén reflexionar sobre la pedagogia al segle actual, relacionada amb el connectivisme. El vídeo ve a dir que fa molts anys que s’investiga com aprenen els infants per poder-los ajudar; i que, segles enrere (XVIII), existia la idea de recollir tota la informació i coneixement en un únic lloc: enciclopèdia.

En el segle actual, hi ha un excés d’informació, i hi ha un caos, un desordre, a l’hora d’aprendre. L’aprenentatge és continu, i no hi ha un inici i un final, i aprenem les coses a mesura que les necessitem. Ja no té sentit aprendre “per si de cas”, perquè molts aprenentatges memorístics es troben a l’abast, mitjançant la xarxa, i en el moment en què ho necessito, ho consulto.

L’aprenentatge és cocreatiu: els coneixements no s’aprenen, sinó que es comparteixen, tot creant-los. No és lineal ni estructurat. S’aprèn en cercles concèntrics: idees generals que es relacionen i ens porten a relacionar-les amb d’altres, que van portant al nucli del coneixement.

Per altra banda, George Siemens i Stephen Downs diuen que l’aprenentatge, en el context en què vivim, en què les xarxes són molt importants, el podríem entendre com l’articulació de tres nivells de xarxes.

1. Nivell neuronal: de les neurones; què passa amb el cervell. S’ha avançat molt en el coneixement del funcionament del cervell, del sistema neuronal (d’aquí pot sorgir la idea de les intel·ligències múltiples - depenent de com aprenem, necessitem un tipus d’ensenyament).
2. Nivell cognitiu: les relaciones entre tot allò que ja sé, les connexions de xarxes entre tot allò que ja sé. Quan connecto quelcom nou amb un aprenentatge previ, estic aprenent. Les connexions són una garantia de l’aprenentatge significatiu.
3. Nivell social-extern: les xarxes socials externes. Les relacions que tenim amb les altres persones, que ens ajuden a aprendre, les interaccions. És on la tecnologia adquireix molta importància, perquè permet estar connectat amb diferents personatges que no han de coincidir en espai físic, ni conèixer personalment.

A continuació s’han dut a terme dues activitats relacionades amb el connectivisme: per una banda, s’ha conegut l’eina VideoNot, amb què es poden fer anotacions de vídeos interessants i que aportin coneixements; i per una altra, respondre, en grup, quatre qüestions relacionades amb el nou paradigma educatiu que es deriva de les TIC (incloses a mode de reflexió).

REFLEXIÓ SOBRE EL CONNECTIVISME

La finalitat de l’escola s’ha de centrar en ensenyar processos i competències personals, més enllà de continguts teòrics, com ara ser crítics o saber gestionar la informació i els mateixos continguts incessants als que es sotmet diàriament als infants.

Per altra banda, els continguts haurien de partir dels interessos dels alumnes. El mestre ha de ser capaç de captar allò que motiva els seus alumnes i poder introduir-ho dins l’aula. Saber captar la realitat que envolta l’infant i traslladar-ho a l’escola.

En el context actual, els coneixements entre mestre i alumne són bidireccionals. Hi ha una mirada cap als interessos dels infants per motivar-los i potenciar el seu aprenentatge. No és l’única font d’informació, figura d’autoritat (jerarquia horitzontal). El mestre aprèn dels alumnes. La seva feina és més complexa perquè les coses no venen donades (llibre) i les sessions s’han d’elaborar.

L’alumne aprèn des de la interacció, cooperativament, a partir i amb els altres. L’alumne és el protagonista del seu aprenentatge i un membre actiu de la comunitat d’aprenentatge.

Les activitats que es duen a terme a l’escola haurien de ser activitats dinàmiques i dissenyades havent tingut present el context de l’infant i aquest mateix. També, el docent haurà de tenir en compte els coneixements previs de cadascun dels infants de l’aula per tal de veure d’on parteixen els seus alumnes i què saben i que no. Per tant, la mestre/a ha de tenir critèria en el moment de sel·leccionar els continguts que es treballaran.

Alhora, s’hauria de poder treballar de forma interdisciplinar on els infants puguessin expressar-se a través dels múltiples llenguatges. A més a més, s’haurien de desenvolupar activitats on els pròpis alunmes siguin els protagonistes del seu desenvolupament i del seu aprentatge. Aquests aprenentatges haurien de ser útils pel dia a dia dels infants. finalment, val a dir que el docent hauria de contemplar treballar en petits grups d’infants per tal que el coneixements sigui més ric.

L’avaluació la concebem com una part fonamental de la vida a l’aula, usada com a eina d’aprenentatge i autoregulació. En el moment de qüestionar-nos què hauríem d’avaluar, comencaríem afirmant que no només es tracta d’avaluar un producte o resultat final, sinó de mantenir fer una diagnosi i reflexions constínues durant tot el procés d’aprenentatge de cada alumne dins el context escolar.

Per avaluar un procés d’aprenentatge, en primer lloc cal saber de quins coneixements, capacitats i habilitats, parteix l’infant i aconseguir que aquest sigui conscient d’allò que sap i pot fer, així com les seves limitacions, per poder prendre consciència durant el procés, d’aquells nous aprenentatges que està adquirint en el seu bagatge de coneixements, i les competències que està desenvolupant.

Sessió 2. IDENTITAT DIGITAL I ESPAI PERSONAL D'APRENENTATGE

MARC DE REFERÈNCIA

Durant la segona sessió de didàctica de les TIC, hem dut a terme el que s’anomena Dinàmica Phillips 6x6 (nosaltres hem fet un 5x5), que consisteix a tractar un tema determinat, com a gran grup, recollint punts de vista i idees diferents, que es posen en comú. Les preguntes (i respostes corresponents) abordades han estat les següents: Què és la identitat digital? Com es gestiona la identitat digital? Quins inconvenients i avantatges porta l’accés a la xarxa? Què creieu que li agradaria trobar a un director d’escola si busqués informació a la vostra xarxa? Com podem ajudar els nens a tenir consciència i a gestionar la seva identitat digital?

D’altra banda, hem tractat el tema de l’entorn personal d’aprenentatge (PLE) partint de l’entrada de Wikipèdia: https://es.wikipedia.org/wiki/Entorno_personal_de_aprendizaje, que és el conjunt de recursos, activitats i fonts d’informació utilitzats per obtenir informació i gestionar el propi aprenentatge. Aquest pretext ha servit per introduir la tasca que haurem d’anar elaborant al llarg del curs: un mapa conceptual sobre el nostre propi PLE amb l’ajuda d’alguna eina digital per fer mapes (Ex: CMapTools). 

REFLEXIÓ SOBRE LA IDENTITAT DIGITAL I L’ENTORN PERSONAL D’APRENENTATGE

La identitat digital és aquella que es crea una persona mitjançant el món virtual, de les noves tecnologies, i la seva respectiva interacció i participació. La identitat que es creï una persona, mitjançant el món virtual, dependrà de l’interès de la pròpia persona i de les ganes que tingui d’interaccionar amb major o menor grau, a través de les xarxes digitals. Es pot gestionar de manera autònoma o en grup i cadascú decideix quan i com s’implica en aquesta tasca.

La persona ha de ser responsable amb la seva imatge (identitat digital) i ha de fer un bon ús de la privadesa de les seves dades, per tal  d’evitar que altres persones les puguin manipular i fer-ne un mal ús. Per tant, és imprescindible que l’individu aprengui a autogestionar-se i mantenir estable la seva reputació.

La identitat digital, o el rastre que aquesta deixa a la xarxa, és difícil de desfer. És a dir, la manca de coneixement sobre polítiques de privadesa i gestió de la pròpia imatge a la xarxa pot derivar en problemes relacionades amb la identitat d’un mateix. Per aquest motiu, la tasca del mestre actual ha de ser la de fer conscients els alumnes del perill que comporta no saber gestionar bé la pròpia identitat digital, les accions que un fa o deixa de fer mitjançant plataformes virtuals, sempre pensant en les repercussions que aquestes poden tenir en un futur (o present).

En la mateixa línia, el mestre ha d’inculcar en l’infant el saber seleccionar allò que li pot interessar, d’entre tot el que es pot trobar a la xarxa, del que no. I allò que realment és productiu i necessari del que no, promovent en l’infant un entorn personal d’aprenentatge (les eines i la manera d’aprendre que es forma) positiu, ja sigui mitjançant la lectura, la manipulació o la comunicació d’informació.

* A continuació deixo l'enllaç del meu propi PLE, amb eines que utilitzo classificades entre LECTURA, MANIPULACIÓ I EMISSIÓ d'informació (elaborat amb Mindmeister, i consultable aquí: https://mm.tt/839399019?t=3AdEA6v4Me).