Sessió 8. REPOSITORIS I RECURSOS DIGITALS PER L'APRENENTATGE

MARC DE REFERÈNCIA

La informació que hi ha a Internet és desbordant. Quan es necessita buscar-ne, cal fer un filtratge d’allò que és fiable, del que interessa i del que no, etc., i per això és un procés al que s’hi dedica una gran quantitat de temps. Aquesta informació es va organitzant (o hauria de) de diferents maneres a la xarxa, com pot ser en els marcadors del cercador, de tal manera que sigui de fàcil accés arribar a aquells enllaços que han semblat interessats en algun moment. Per altra banda, a vegades es desen (o es visiten) enllaços com http://natibergada.cat/, que ofereix entrades en un bloc amb recursos diferents (en aquest cas educatius), explicant de què tracten, i que es pot prendre com a exemple a l’hora de desar els propis enllaços d’interès.

REFLEXIÓ SOBRE L’ORGANITZACIÓ DE RECURSOS DIGITALS

Els mestres, que constantment s’estan documentant sobre la tasca educativa, i que busquen reïteradament recursos metodològics per treballar a l’aula, és interessant conèixer que existeixen múltiples maneres d’organitzar els recursos digitals que ofereix la xarxa.

D’aquesta manera, el mestre hauria mostrar un rol de dinamitzador de les xarxes, que reculli recursos educatius útils, de tal forma que siguin de fàcil accés per part de tota la comunitat educativa o, si més no, per part de l’escola en què treballa.

És molt important que a l’escola es comparteixi la informació de la que es disposa, i posar a l’abast de tothom allò que a un li pot semblar interessant de conèixer, ja que la tasca educativa no es basa en ensenyar a un sol grup d’alumnes, sinó que ha de pretendre el treball conjunt i el compartir recursos que es creguin que poden ser beneficiosos per a l’aprenentatge de  dels infants en general.

Però no només els mestres han de saber com organitzar la informació i fer-la accessible, sinó que també és interessant ensenyar als infants a saber-la gestionar, així com a documentar-se i a triar allò que és interessant, a saber classificar i buscar camps que defineixin objectes d’interès. Com a mode d’exemple d’activitat que pot afavorir la seva promoció, es poden fer col·leccions o exposicions sobre diferents temàtiques, que requereixin d’una estructuració i classificació de la informació de cada un dels objectes que en formaran part.

PRÀCTICA A L’AULA (I REFLEXIÓ D'AQUESTA)

Per vivenciar l’experiència en què ens podem trobar en un futur com a mestres, o l’activitat en què vulguem fer vivenciar als infants experiències relacionades amb la classificació de recursos, s’ha proposat a classe l’elaboració d’un document d’accés a diferents recursos educatius, en què s’hagués de pensar com organitzar els diferents materials dels que es disposa, de tal manera que siguin accessibles i editables per altres persones. Personalment, es va decidir fer ús del formulari de Google, que es va dividir en diferents categories segons el currículum d’infantil i de primària. La divisió es va fer en etapes, cicles, àrees i àmbits (segons cada un dels currículums del moment educatiu esmentat) perquè, d’aquesta manera es pensava en el mestre que ha de programar una unitat didàctica, de manera que l’espai en què els recursos es situen ja donin resposta als àmbits i dimensions que es vulguin treballar (veure resultat final a: https://docs.google.com/a/blanquerna.url.edu/forms/d/e/1FAIpQLSfclRbJ7CMdCvkZ9J38w6bOFu1lKgHF_njwernxzftavtSlOQ/viewform?usp=sf_link).

A mode d’experiència personal, dir que, tot i que el plantejament de la seva organització no va ser difícil, a l’hora de gestionar la manera en què es pogués fer editable i que d’una categoria es redirigís, segons la resposta, a una altra va ser un treball a realitzar amb molta paciència, ja que s’havien d’anar creant múltiples enllaços, i enllaços de les categories ja enllaçades, per la qual cosa és de gestió complicada per part dels infants, si és que es volgués fer a classe com a activitat didàctica.

Anàlisi TAC de l'escola de pràctiques

Durant la segona estada de pràctiques universitàries, es va proposar conèixer quin era el Pla TAC de l’escola a la que s’hi assistia, així com la manera en què les TIC es duien a terme a l’aula.

L’escola de pràctiques a la que em refereixo està situada a Barcelona, en concret al barri d’Horta. Es tracta d’un col·legi concertat, que educa infants des d’Infantil fins a Batxillerat, amb cinc línies a cada curs.

Tot i que està adoptant metodologies anomenades actualment com a “innovadores”, hi ha certes dinàmiques que s’aproparien més a metodologies de caire més tradicional.

Pel que fa al tractament de les TIC, dir que, en primer lloc, no existeix, a l’escola, el Pla TAC com a tal, sinó que les tecnologies a l’escola han arribat de manera molt experimental, de tal manera que no està formalitzat en un document oficial quins són els objectius que es persegueixen amb la seva introducció a les aules.

De totes maneres, es poden enumerar algunes de les “reformes” que s’han anat fent al llarg dels últims anys, en referència a allò que té a veure amb les TIC: l’escola disposa de cablejat Wi-Fi; les aules disposen de pissarres digitals (que utilitzen diàriament, amb jocs interactius, per exemple), així com de projector; els mestres han cursat petites formacions sobre les TAC; la web de l’escola està realment actualitzada i és interactiva; i una hora a la setmana es fa Informàtica com a assignatura.

Pel que fa aquesta assignatura, dir que es duu a terme en una aula a part, en què cada infant disposa d’un ordinador per ell sol. Les activitats que es duen a terme acostumen a no tenir cap contextualització, i es podrien dur a terme perfectament en un full. És a dir, no es pren la tecnologia com a recurs que permet realitzar dinàmiques impensables fa anys enrere, sinó que es demana als infants que facin, per exemple, descripcions d’ells mateixos a Word, que completin fonemes d’algunes paraules, o que incloguin informació (ja donada) a un text. De fet, l’única de les activitats que podria ser més interessant, tenint en compte que té a veure amb l’ús de la tecnologia com a imprescindible, és la que duen a terme quan han acabat de fer la tasca de cada dia (sense donar-li importància), en què visiten algunes de les entrades de la pàgina web de l’escola.

Vist el tractament general que es fa de les TIC a l’escola, dir que segurament s’hauria de canviar la metodologia de treball que proposa l’escola, incorporant algunes de noves, més acord amb l’ús real de les TAC dins les aules, com ho pot ser la Flipped Classroom. Dir sembla que encara queda un gran recorregut a fer, sobretot enfocat a com s’entén la tecnologia com a recurs d’aprenentatge, que ofereix moltes noves possibilitats pel docent, abans inexistents, com podria ser l’ensenyament en la recerca d’informació, la creació i gestió d’Apps, enregistraments de veu, utilització de gravacions d’imatges, etc.

Sessió 7. PLA TAC DE CENTRE

MARC DE REFERÈNCIA

Tal com explica la pàgina web de la Generalitat de Catalunya, el Pla TAC (Pla de Tecnologies per a l’Aprenentatge i el Coneixement) es recullen les característiques actuals d’un centre educatiu en relació a les TAC: objectius, actuacions i aspectes organitzatius, didàcticopedagògics i curriculars (veure a: http://xtec.gencat.cat/ca/centres/projeducatiu/platac/). Tots els centres educatius haurien de tenir la redacció del seu pla TAC, que permet plantejar un pla de diagnosi, gestió i millora de l’ensenyament i aprenentatge de les noves tecnologies. A la mateixa web de la Generalitat es presenta l’estructura amb els punts que hauria de constar el Pla TAC dels centres.

L’escola, donat el canvi social donat durant els últims segles, referent a l’ús de les noves teconologies, ha anat experimentant un canvi en el plantejament de l’ensenyament relacionat amb la tecnologia. És durant l’any 1980 quan es va començar a plantejar què s’havia d’ensenyar sobre informàtica com a assignatura escolar. Deu anys més tard, al 1990, apareix Internet, i al 2000 es va començar a plantejar la informàtica com un recurs que persegueix l’objectiu, que acaba de veure’n la finalitat a partir del 2010, ja que la seva educació va més encaminada a centrar-se en els continguts i metodologies que faciliten l’aprenentatge dels infants. Alguns exemples de models pedagògics per les TIC que es poden relacionar amb aquesta vessant són: SAMR/RAT, ACOT2, TPACK o Flipped Classroom.

REFLEXIÓ SOBRE EL PLA TAC DE CENTRE

La importància de disposar del Pla TAC a les escoles radica del canvi social que s’ha experimentat des de fa anys en referència a l’ús de les noves tecnologies. Com ja es va comentar en altres entrades, l’alfabetització actual ja no consisteix a saber llegir i escriure, sinó que els coneixements sobre teconologia també s’hi han d’incloure, ja que formen part del dia a dia de les persones del món occidental. Per aquest motiu, i tenint en compte que el mestre educa per tal que els infants siguin autònoms dins del món en què s’han de desenvolupar, és molt important que el seu objectiu didàctic passi per l’aprenentatge de la gestió, l’ús i el coneixement de les múltiples opcions que ofereixen les noves tecnologies.

En aquest sentit, l’educació i el tractament de les TIC no ha de ser diferent al que es faria des de qualsevol altra matèria i àrea de coneixement, i és per això que cal educar continguts cap a un aprenentatge competencial. És per això que interessa una interacció oberta, que ajudi als infants a arribar-ne a un ús competencial, basat en problemes que siguin propers a ells, perquè només d’aquesta manera podran afrontar problemes futurs, de major complexitat, que requereixin de l’ús de les noves tecnologies com a recurs d’ajuda.

Per últim, comentar que l’escola en què un mestre treballa és a vegades una barrera per a l’ensenyament de les TIC (el currículu, els ordinadors, Internet, etc.), però que realment és el docent el que ha de saber gestionar i capgirar aquestes possibles dificultats amb què es pot trobar a l’aula, amb una actitud positiva i innovadora, amb un tarannà que el digui a informar-se constantment sobre les possibilitats que el seu model escolar li possibilita, sense centrar-se en allò que “no pot fer”.

Sessió 6. COMPETÈNCIA DIGITAL

MARC DE REFERÈNCIA

Durant la sessió d’avui, s’han tractat les competències digitals que han de tenir tant alumnes com docents. En primer lloc, s’ha exposat i aclarit tot allò referent a les competències de la dimensió digital a l’Educació Primària, referides als infants. En grups, s'ha elaborat una presentació compartida a Google Drive, que és la següent:

Es pregunta: en què han de ser competents els infants segons el currículum? (veure a: http://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/competenciesbasiques/ambitdigital/ )

1. Dimensió d’instruments i aplicacions

1.1. Competència 1. Seleccionar, utilitzar i programar dispositius digitals i les seves funcionalitats amb les tasques a realitzar.

1.2. Competència 2. Utilitzar les aplicacions d’edició de textos, presentacions multimèdia i tractament de dades numèriques per a la producció de documents digitals.

1.3. Competència 3. Utilitzar programes i aplicacions de creació de dibuix i edició d’imatge fixa, so i imatge en moviment.

2. Dimensió de tractament de la informació i organització dels entorns de treball i d’aprenentatge

2.1. Competència 4. Cercar, contrastar i seleccionar informació digital tot considerant diverses fonts i entorns digitals.

2.2. Competència 5. Construir nou coneixement personal mitjançant estratègies de tractament de la informació amb el suport d’aplicacions digitals.

2.3. Competència 6. Organitzar i emprar els propis entorns personals digitals de treball i d’aprenentatge.

3. Dimensió de comunicació interpersonal i col·laboració

3.1. Competència 7. Realitzar comunicacions interpersonals virtuals i publicacions digitals.

3.2. Competència 8. Realitzar activitats en grup utilitzant eines i entorns virtuals de treball col·laboratiu.

4. Dimensió d’hàbits, civisme i identitat digital

4.1. Competència 9. Desenvolupar hàbits d’ús saludable de la tecnologia.

4.2. Competència 10. Actuar de forma crítica, prudent i responsable en l’ús de les TIC, considerant aspectes ètics, legals, de seguretat, de sostenibilitat i d’identitat digital.

En segon lloc, s’ha parlat de la competència digital docent. Què han de saber els docents, per ser un bon exemple perquè els infants assoleixin les competències desitjades, relacionat amb les noves tecnologies. La competència digital docent té dues parts: CDI (Competència Digital Instrumental → dispositius digitals) i CDM (Competència Digital Metodològica → aplicació didàctica dels dispositius digitals). L’acTIC (acreditació de la competència digital) és l’examen que acredita que un docent té les competències requerides, i, la seva realització dota d’un títol oficial.

REFLEXIÓ SOBRE LA COMPETÈNCIA DIGITAL

Veient quins són els objectius que ha de marcar-se el mestre per tal que els seus alumnes siguin competents digitals, cal dir que, buscant la seva autonomia, el mateix mestre ha d’acompanyar l’infant en la construcció del seu entorn personal d’aprenentatge, i a saber seleccionar informarció a la xarxa, així com conèixer les implicacions o el públic que hi ha al darrere de les publicacions a la web, o mantenir una actitud cívica i identitat digital que no fereixi la pròpia salut o la dels altres. En aquest sentit, és importantíssim que el mestre sigui un exemple.

Ja no es tracta de pensar només en què els alumnes han d’assolir uns coneixements, sinó en pensar que el mestre és un element clau: ha de tenir coneixements teòrics i pràctics (metodològics) sobre la didàctica de les TIC i, sobretot, ha de SER UN EXEMPLE de conducta (si no, no es produeix aprenentatge real en els infants).

Per últim, dir que el currículum presentat hauria de compartir-se entre alumnes i mestres: donar entrada als alumnes, amb diferents funcions que el mestre. O sigui, que el currículum hauria d’estar dissenyat entre mestres i alumnes, donant-se interacció pedagògica i dinàmica, i centrant l’atenció en l’estudiant, donant-li seguretat i eines per saber o entendre què és allò que s’espera d’ell.

Sessió 5. MODELS PEDAGÒGICS AMB L'ÚS DE LES TIC

MARC DE REFERÈNCIA

La sessió d’avui s’ha dividit en dues parts. La primera ha estat la posada en comú dels diferents models pedagògics vinculats amb l’ús de les TIC, a través d’exposicions que explicaven les característiques principals dels quatre models següents:

1. SAMR/RAT

Disseny pedagògic que dóna una eina pels mestres per tal d’aplicar les noves tecnologies a l’aula, entenent les possibilitats que aquestes ofereixen. Es basa en quatre fases: Substituir (els elements tradicionals per suports TIC); Augmentar (les possibilitats pedagògiques que tenen aquests nous suports TIC); Modificar (i redissenyar les activitats d’aprenentatge) i Redefinir (crear noves activitats abans impossibles de realitzar sense la invenció de les TIC).

L’objectiu de tot aquest procés és el de buscar l’assoliment de l’última fase, la de Redefinir.

2. ACOT2 (Apple Classrooms of Tomorrow)

Model pedagògic que pretén l’ús de la tecnologia a la vida quotidiana, no només en certs moments del dia, i afavorir l’actitud col·laborativa entre l’alumne i el mestre, tot canviant el rol dels mestres. Es regeix pels sis principis de disseny de l’escola del s.XXI:

1. Habilitats del s.XXI: pares, alumnes i mestres formats en TIC.
2. Currículum rellevant i aplicat.
3. Avaluació formativa.
4. Cultura, creativitat i innovació.
5. Connexions socials i emocionals.
6. Accés constant a la tecnologia: potencia treballs cooperatius i accés a la informació per poder aprendre i investigar.

3. TPACK (Coneixement Tecnològic Pedagògic del Contingut)

Model que serveix per incorporar les TIC de manera eficaç en l’ensenyament. Identifica els tipus de coneixement que el docent necessita per integrar les TIC a l’aula. Per fer-ho s’han d’interrelacionar tres conceptes:

• Coneixement pedagògic (PK)
• Coneixement tecnològic (TK)
• Coneixement del contingut (CK)

4. Flipped Classroom

Model pedagògic que transfereix el treball de determinats processos d’aprenentatge fora de l’aula i utilitza el temps de classe, juntament amb l’experiència del docent, per facilitar i potenciar altres processos d’adquisició i pràctica de coneixements dins l’aula.

Procés: Recordar; Entendre; Aplicar (Pensament d’ordre inferior - més senzill i individual); Analitzar; Avaluar; Crear (Pensament d’ordre superior - més complex i en col·laboració). Les que ha de procurar el mestre són les últimes.

Pretén invertir el procés, fent que primer l’alumne sigui el que investiga des de casa seva i, després, el mestre, a l’aula, ho explica.

A continuació es presenta la infografia amb què es va presentar el propi model pedagògic a classe (SAMR/RAT):

Sessió 4. TWITTER

MARC DE REFERÈNCIA

Na Raquel Rubín, a “Ciudadano 2.0” (veure a: https://www.ciudadano2cero.com/twitter-que-es-como-funciona/), escriu un article sobre Twitter, en què explica què és i com funciona. Afirma que es tracta d’una plataforma de comunicació bidireccional amb naturalesa de xarxa social, ja que permet escollir amb qui relacionar-se, a partir de “seguidors” (“followers”) i “seguits” (“followed”).

Seguidament, exposa una sèrie de raons per unir-se a Twitter, defensant-ne el seu ús i utilitat:

1. Twitter és divertit i enganxa: és una manera de passar l’estona.
2. Twitter et fa sentir més a prop les persones que es troben a distància física.
3. Twitter és eficient: la informació arriba en grans quantitats en poc temps.
4. Twwiter és enriquidor: com a Web 2.0, compta amb varietat de d’opinions.
5. Twitter és una potent eina professional i de negocis: per guanyar reputació, buscar feina, etc. i aplicar tècniques de marketing.
   

   •  A classe, per posar en pràctica el mateix Twitter, s'ha proposat twittejar quelcom relacionat amb l'article presentat.

   

REFLEXIÓ SOBRE LES XARXES SOCIALS

Twitter, com la majoria de xarxes socials, pot tenir dues maneres de ser aprofitat. Mitjançant aquesta eina, la persona pot llegir i publicar informació de tota mena. La qualitat de la informació que apareix en el propi “timeline” depèn del mateix propietari del compte de a Twitter i, en aquest sentit, la tasca docent a l’escola hauria de ser el d’educar amb criteri per decidir a qui es segueix i què és allò que pot ser interessant o enriquidor per un mateix.

El valor de Twitter, per tant, és aquell que li atorga un mateix, i depèn en funció de les persones o institucions que es vulguin seguir per mantenir-se’n informat. Un mestre que tingui en compte les TIC a l’aula ha de conèixer el ventall de possibilitats que ofereix l’ús de Twitter, i saber transmetre el seu valor i utilitat més enllà de ser una proposta lúdica. 

Com a cloenda, dir que, al final de la sessió d’avui, per grups, s’ha investigat sobre diferents models pedagògics que es basen en l’ús de les TIC (que es presentaran a la pròxima sessió), d’entre els que, en aquest cas, Twitter en pot ser un bon recurs, com a eina de suport TIC a l’aula.

Sessió 3. CONNECTIVISME

MARC DE REFERÈNCIA

La idea del connectivisme es refereix al fet de connectar coneixements, i la necessitat d’estar connectats els uns als altres per poder enriquir el propi coneixement.

En referència a aquest concepte, a classe s’ha visionat el següent vídeo https://www.youtube.com/watch?v=lHgnhb_-Rv4, de Diego Leal, que pretén reflexionar sobre la pedagogia al segle actual, relacionada amb el connectivisme. El vídeo ve a dir que fa molts anys que s’investiga com aprenen els infants per poder-los ajudar; i que, segles enrere (XVIII), existia la idea de recollir tota la informació i coneixement en un únic lloc: enciclopèdia.

En el segle actual, hi ha un excés d’informació, i hi ha un caos, un desordre, a l’hora d’aprendre. L’aprenentatge és continu, i no hi ha un inici i un final, i aprenem les coses a mesura que les necessitem. Ja no té sentit aprendre “per si de cas”, perquè molts aprenentatges memorístics es troben a l’abast, mitjançant la xarxa, i en el moment en què ho necessito, ho consulto.

L’aprenentatge és cocreatiu: els coneixements no s’aprenen, sinó que es comparteixen, tot creant-los. No és lineal ni estructurat. S’aprèn en cercles concèntrics: idees generals que es relacionen i ens porten a relacionar-les amb d’altres, que van portant al nucli del coneixement.

Per altra banda, George Siemens i Stephen Downs diuen que l’aprenentatge, en el context en què vivim, en què les xarxes són molt importants, el podríem entendre com l’articulació de tres nivells de xarxes.

1. Nivell neuronal: de les neurones; què passa amb el cervell. S’ha avançat molt en el coneixement del funcionament del cervell, del sistema neuronal (d’aquí pot sorgir la idea de les intel·ligències múltiples - depenent de com aprenem, necessitem un tipus d’ensenyament).
2. Nivell cognitiu: les relaciones entre tot allò que ja sé, les connexions de xarxes entre tot allò que ja sé. Quan connecto quelcom nou amb un aprenentatge previ, estic aprenent. Les connexions són una garantia de l’aprenentatge significatiu.
3. Nivell social-extern: les xarxes socials externes. Les relacions que tenim amb les altres persones, que ens ajuden a aprendre, les interaccions. És on la tecnologia adquireix molta importància, perquè permet estar connectat amb diferents personatges que no han de coincidir en espai físic, ni conèixer personalment.

A continuació s’han dut a terme dues activitats relacionades amb el connectivisme: per una banda, s’ha conegut l’eina VideoNot, amb què es poden fer anotacions de vídeos interessants i que aportin coneixements; i per una altra, respondre, en grup, quatre qüestions relacionades amb el nou paradigma educatiu que es deriva de les TIC (incloses a mode de reflexió).

REFLEXIÓ SOBRE EL CONNECTIVISME

La finalitat de l’escola s’ha de centrar en ensenyar processos i competències personals, més enllà de continguts teòrics, com ara ser crítics o saber gestionar la informació i els mateixos continguts incessants als que es sotmet diàriament als infants.

Per altra banda, els continguts haurien de partir dels interessos dels alumnes. El mestre ha de ser capaç de captar allò que motiva els seus alumnes i poder introduir-ho dins l’aula. Saber captar la realitat que envolta l’infant i traslladar-ho a l’escola.

En el context actual, els coneixements entre mestre i alumne són bidireccionals. Hi ha una mirada cap als interessos dels infants per motivar-los i potenciar el seu aprenentatge. No és l’única font d’informació, figura d’autoritat (jerarquia horitzontal). El mestre aprèn dels alumnes. La seva feina és més complexa perquè les coses no venen donades (llibre) i les sessions s’han d’elaborar.

L’alumne aprèn des de la interacció, cooperativament, a partir i amb els altres. L’alumne és el protagonista del seu aprenentatge i un membre actiu de la comunitat d’aprenentatge.

Les activitats que es duen a terme a l’escola haurien de ser activitats dinàmiques i dissenyades havent tingut present el context de l’infant i aquest mateix. També, el docent haurà de tenir en compte els coneixements previs de cadascun dels infants de l’aula per tal de veure d’on parteixen els seus alumnes i què saben i que no. Per tant, la mestre/a ha de tenir critèria en el moment de sel·leccionar els continguts que es treballaran.

Alhora, s’hauria de poder treballar de forma interdisciplinar on els infants puguessin expressar-se a través dels múltiples llenguatges. A més a més, s’haurien de desenvolupar activitats on els pròpis alunmes siguin els protagonistes del seu desenvolupament i del seu aprentatge. Aquests aprenentatges haurien de ser útils pel dia a dia dels infants. finalment, val a dir que el docent hauria de contemplar treballar en petits grups d’infants per tal que el coneixements sigui més ric.

L’avaluació la concebem com una part fonamental de la vida a l’aula, usada com a eina d’aprenentatge i autoregulació. En el moment de qüestionar-nos què hauríem d’avaluar, comencaríem afirmant que no només es tracta d’avaluar un producte o resultat final, sinó de mantenir fer una diagnosi i reflexions constínues durant tot el procés d’aprenentatge de cada alumne dins el context escolar.

Per avaluar un procés d’aprenentatge, en primer lloc cal saber de quins coneixements, capacitats i habilitats, parteix l’infant i aconseguir que aquest sigui conscient d’allò que sap i pot fer, així com les seves limitacions, per poder prendre consciència durant el procés, d’aquells nous aprenentatges que està adquirint en el seu bagatge de coneixements, i les competències que està desenvolupant.