Entradas
MARC DE REFERÈNCIA
Actualment, s’utilitza molta tecnologia digital (societat digital). L’aprenentatge
és, segons Cristóbal Cobo, invisible:
tot educa, sense que un se n’adoni. Ell mateix afirma que les persones
aprenen en 360º i 7x24. Aquest concepte supera
el pensament que només s’aprèn en contextos formals d’aprenentatge, com
ho és l’escola.
L’era digital entra dins de les revolucions
culturals. De fet, la
societat actual és fruit de les tres revolucions culturals que s’han donat al
llarg de la història (l’agrària, la industrial i, actualment, la digital), que
han canviat la manera de viure de les persones.
Es produeix una revolució digital en el moment en què la informació es
pot convertir en una seqüència de 0 i 1, que es pot interpretar, codificar
i descodificar, per donar com a resultat tota aquesta informació (que és
permanent, ocupa poc espai i és de fàcil accés).
REFLEXIÓ SOBRE LA TASCA EDUCATIVA ACTUAL
Tenint en compte el marc de referència, i que, la societat actual (digital)
té unes característiques concretes, molt diferents a les de fa, per exemple, 20
anys enrere, cal dir que l’educació ha de fer un canvi.
Si partim de la base que "educar" consisteix a ajudar a (guiar
per) adquirir coneixements, criteris i recursos per desenvolupar-se en una
societat de manera autònoma, ja sigui actual o futura, no té sentit que els
coneixements i les habilitats que hagi de desenvolupar un infant actual siguin
les mateixes que quan nosaltres mateixos vam aprendre a l’escola Primària. En una societat en què la informació i el coneixement és incessant,
canvia constantment i és de fàcil accés, hi ha coses que ja no tenen sentit
de ser apreses, així com d’altres requereixen de més atenció i tractament.
Com a conseqüència d’aquesta mala gestió dels recursos necessaris per
desenvolupar-se en l’infant, existeix una desmotivació escolar basada en la manca de respostes a la pregunta “quin
sentit té aprendre això?”. A l’etapa actual, els alumnes tenen accés a tot
de coneixements diversos a la xarxa, i la seva consulta ja és suficient per
poder tenir un coneixement teòric sobre infinitat de temes.
Perquè els infants puguin ser autònoms, i, en conseqüència, poder-se
desenvolupar de manera òptima en la societat en què viuen, el que realment és interessant és que sàpiguen tenir criteri, destriar
quina és la informació vàlida i rellevant, la que els interessa i la que
no, d’entre tota a la que tenen accés. La tasca del mestre és, doncs, la de formar ciutadans crítics, que sàpiguen
interpretar la incessant informació amb què són bombardejats diàriament, i és
per això que la seva figura, i la tasca educativa, cobra més importància que
mai.
