Entradas
MARC DE REFERÈNCIA
La sessió d’avui ha començat amb un comentari sobre el manifest que va escriure Aulamedia l’any 2004 (veure a: http://www.aulamedia.org/manifest/), redactat per professionals de l’educació i de la comunicació, i en què es parla de la importància que té el saber fer servir els mitjans de comunicació, així com defensa que aquesta tasca és important que sigui desenvolupada a l’escola, per tal de poder educar ciutadans crítics. En aquest sentit, l’educació en comunicació es va convertir, fa uns quants anys, en quelcom obligatori (però no imposat) en algunes escoles d’altres països, però a Espanya no va ser així.
I… què vol dir educació en comunicació? què vol dir ser alfabet mediàticament? Per tal de respondre-ho, s’han visionat un seguit de 5 vídeos curts, que tracten sobre infants que no saben explicar què és el que veuen a la televisió, d’altres que estan sols exposant-se a la informació dels mitjans de comunicació, d’altres que volen copiar models “irreals” que hi apareixen, o d’entrevistes a adults que reconeixen ser analfabets mediàtics o que expliquen que no saben què és l’educació en comunicació (es pot veure un exemple a: http://www.dailymotion.com/video/x3515u_nen-analfabet).
A continuació, s’ha dut a terme una DINÀMICA EN GRUP, a mode de reflexió, en què es responia a les següents preguntes: creieu que la televisió (entesa en el sentit ampli) “fa mal” a l’educació? de quina manera?; creieu que la televisió pot "ajudar" a l'educació? De quina manera?; creieu que la programació televisiva és adequada? per què creieu que és la que és?
REFLEXIÓ SOBRE EL PAPER EDUCATIU DELS MASS MEDIA
La funció dels mass media és la de difondre coneixements, provocar experiències vicàries (aprenentatge de coses que veus en els altres, per molt que no les hagis viscut en primera persona), proposar models, transmetre valors, i influenciar en la socialització (el fet de no estar informat de tot allò que passa pot derivar en marginació). D’aquesta manera, per molt que la seva intenció no sigui la d’educar (ja que aquesta és la tasca dels educadors i familiars dels infants), han de ser conscients que tenen una influència en aquells qui ho reben, i de manera indirecta estan educant (o, a vegades, deseducant el que s’està intentant educar a l’escola, en funció dels referents i models que els infants puguin veure als mitjans de comunicació.
Les empreses emeten una informació de manera indiscriminada, sense pensar/saber en quin públic pot rebre’l. En definitiva, els anuncis ens amaguen moltes coses, presenten molts elements implícits que s’han de suposar i, per tant, poden esdevenir models erronis. A més, tot és subjectiu, cadascú pot crear-se la seva pròpia opinió,
En aquest sentit, la tasca del docent, i de l’escola en general, és la de formar futurs ciutadans crítics amb allò que veuen, que siguin conscients del bombardeig d’informació que els ve des de sectors comercials (o no) i que sàpiguen destriar entre aquella que els fa servei de la que no o, si més no, quina és la finalitat de les seves accions mediàtiques.
