Sessió 1. APRENENTATGE DE LES TIC AL S.XXI

MARC DE REFERÈNCIA

Actualment, s’utilitza molta tecnologia digital (societat digital). L’aprenentatge és, segons Cristóbal Cobo, invisible: tot educa, sense que un se n’adoni. Ell mateix afirma que les persones aprenen en 360º i 7x24. Aquest concepte supera el pensament que només s’aprèn en contextos formals d’aprenentatge, com ho és l’escola.

L’era digital entra dins de les revolucions culturals. De fet, la societat actual és fruit de les tres revolucions culturals que s’han donat al llarg de la història (l’agrària, la industrial i, actualment, la digital), que han canviat la manera de viure de les persones.

Es produeix una revolució digital en el moment en què la informació es pot convertir en una seqüència de 0 i 1, que es pot interpretar, codificar i descodificar, per donar com a resultat tota aquesta informació (que és permanent, ocupa poc espai i és de fàcil accés).

REFLEXIÓ SOBRE LA TASCA EDUCATIVA ACTUAL

Tenint en compte el marc de referència, i que, la societat actual (digital) té unes característiques concretes, molt diferents a les de fa, per exemple, 20 anys enrere, cal dir que l’educació ha de fer un canvi.

Si partim de la base que "educar" consisteix a ajudar a (guiar per) adquirir coneixements, criteris i recursos per desenvolupar-se en una societat de manera autònoma, ja sigui actual o futura, no té sentit que els coneixements i les habilitats que hagi de desenvolupar un infant actual siguin les mateixes que quan nosaltres mateixos vam aprendre a l’escola Primària. En una societat en què la informació i el coneixement és incessant, canvia constantment i és de fàcil accés, hi ha coses que ja no tenen sentit de ser apreses, així com d’altres requereixen de més atenció i tractament.

Com a conseqüència d’aquesta mala gestió dels recursos necessaris per desenvolupar-se en l’infant, existeix una desmotivació escolar basada en la manca de respostes a la pregunta “quin sentit té aprendre això?”. A l’etapa actual, els alumnes tenen accés a tot de coneixements diversos a la xarxa, i la seva consulta ja és suficient per poder tenir un coneixement teòric sobre infinitat de temes.

Perquè els infants puguin ser autònoms, i, en conseqüència, poder-se desenvolupar de manera òptima en la societat en què viuen, el que realment és interessant és que sàpiguen tenir criteri, destriar quina és la informació vàlida i rellevant, la que els interessa i la que no, d’entre tota a la que tenen accés. La tasca del mestre és, doncs, la de formar ciutadans crítics, que sàpiguen interpretar la incessant informació amb què són bombardejats diàriament, i és per això que la seva figura, i la tasca educativa, cobra més importància que mai.