Sessió 8. REPOSITORIS I RECURSOS DIGITALS PER L'APRENENTATGE

MARC DE REFERÈNCIA

La informació que hi ha a Internet és desbordant. Quan es necessita buscar-ne, cal fer un filtratge d’allò que és fiable, del que interessa i del que no, etc., i per això és un procés al que s’hi dedica una gran quantitat de temps. Aquesta informació es va organitzant (o hauria de) de diferents maneres a la xarxa, com pot ser en els marcadors del cercador, de tal manera que sigui de fàcil accés arribar a aquells enllaços que han semblat interessats en algun moment. Per altra banda, a vegades es desen (o es visiten) enllaços com http://natibergada.cat/, que ofereix entrades en un bloc amb recursos diferents (en aquest cas educatius), explicant de què tracten, i que es pot prendre com a exemple a l’hora de desar els propis enllaços d’interès.

REFLEXIÓ SOBRE L’ORGANITZACIÓ DE RECURSOS DIGITALS

Els mestres, que constantment s’estan documentant sobre la tasca educativa, i que busquen reïteradament recursos metodològics per treballar a l’aula, és interessant conèixer que existeixen múltiples maneres d’organitzar els recursos digitals que ofereix la xarxa.

D’aquesta manera, el mestre hauria mostrar un rol de dinamitzador de les xarxes, que reculli recursos educatius útils, de tal forma que siguin de fàcil accés per part de tota la comunitat educativa o, si més no, per part de l’escola en què treballa.

És molt important que a l’escola es comparteixi la informació de la que es disposa, i posar a l’abast de tothom allò que a un li pot semblar interessant de conèixer, ja que la tasca educativa no es basa en ensenyar a un sol grup d’alumnes, sinó que ha de pretendre el treball conjunt i el compartir recursos que es creguin que poden ser beneficiosos per a l’aprenentatge de  dels infants en general.

Però no només els mestres han de saber com organitzar la informació i fer-la accessible, sinó que també és interessant ensenyar als infants a saber-la gestionar, així com a documentar-se i a triar allò que és interessant, a saber classificar i buscar camps que defineixin objectes d’interès. Com a mode d’exemple d’activitat que pot afavorir la seva promoció, es poden fer col·leccions o exposicions sobre diferents temàtiques, que requereixin d’una estructuració i classificació de la informació de cada un dels objectes que en formaran part.

PRÀCTICA A L’AULA (I REFLEXIÓ D'AQUESTA)

Per vivenciar l’experiència en què ens podem trobar en un futur com a mestres, o l’activitat en què vulguem fer vivenciar als infants experiències relacionades amb la classificació de recursos, s’ha proposat a classe l’elaboració d’un document d’accés a diferents recursos educatius, en què s’hagués de pensar com organitzar els diferents materials dels que es disposa, de tal manera que siguin accessibles i editables per altres persones. Personalment, es va decidir fer ús del formulari de Google, que es va dividir en diferents categories segons el currículum d’infantil i de primària. La divisió es va fer en etapes, cicles, àrees i àmbits (segons cada un dels currículums del moment educatiu esmentat) perquè, d’aquesta manera es pensava en el mestre que ha de programar una unitat didàctica, de manera que l’espai en què els recursos es situen ja donin resposta als àmbits i dimensions que es vulguin treballar (veure resultat final a: https://docs.google.com/a/blanquerna.url.edu/forms/d/e/1FAIpQLSfclRbJ7CMdCvkZ9J38w6bOFu1lKgHF_njwernxzftavtSlOQ/viewform?usp=sf_link).

A mode d’experiència personal, dir que, tot i que el plantejament de la seva organització no va ser difícil, a l’hora de gestionar la manera en què es pogués fer editable i que d’una categoria es redirigís, segons la resposta, a una altra va ser un treball a realitzar amb molta paciència, ja que s’havien d’anar creant múltiples enllaços, i enllaços de les categories ja enllaçades, per la qual cosa és de gestió complicada per part dels infants, si és que es volgués fer a classe com a activitat didàctica.

Anàlisi TAC de l'escola de pràctiques

Durant la segona estada de pràctiques universitàries, es va proposar conèixer quin era el Pla TAC de l’escola a la que s’hi assistia, així com la manera en què les TIC es duien a terme a l’aula.

L’escola de pràctiques a la que em refereixo està situada a Barcelona, en concret al barri d’Horta. Es tracta d’un col·legi concertat, que educa infants des d’Infantil fins a Batxillerat, amb cinc línies a cada curs.

Tot i que està adoptant metodologies anomenades actualment com a “innovadores”, hi ha certes dinàmiques que s’aproparien més a metodologies de caire més tradicional.

Pel que fa al tractament de les TIC, dir que, en primer lloc, no existeix, a l’escola, el Pla TAC com a tal, sinó que les tecnologies a l’escola han arribat de manera molt experimental, de tal manera que no està formalitzat en un document oficial quins són els objectius que es persegueixen amb la seva introducció a les aules.

De totes maneres, es poden enumerar algunes de les “reformes” que s’han anat fent al llarg dels últims anys, en referència a allò que té a veure amb les TIC: l’escola disposa de cablejat Wi-Fi; les aules disposen de pissarres digitals (que utilitzen diàriament, amb jocs interactius, per exemple), així com de projector; els mestres han cursat petites formacions sobre les TAC; la web de l’escola està realment actualitzada i és interactiva; i una hora a la setmana es fa Informàtica com a assignatura.

Pel que fa aquesta assignatura, dir que es duu a terme en una aula a part, en què cada infant disposa d’un ordinador per ell sol. Les activitats que es duen a terme acostumen a no tenir cap contextualització, i es podrien dur a terme perfectament en un full. És a dir, no es pren la tecnologia com a recurs que permet realitzar dinàmiques impensables fa anys enrere, sinó que es demana als infants que facin, per exemple, descripcions d’ells mateixos a Word, que completin fonemes d’algunes paraules, o que incloguin informació (ja donada) a un text. De fet, l’única de les activitats que podria ser més interessant, tenint en compte que té a veure amb l’ús de la tecnologia com a imprescindible, és la que duen a terme quan han acabat de fer la tasca de cada dia (sense donar-li importància), en què visiten algunes de les entrades de la pàgina web de l’escola.

Vist el tractament general que es fa de les TIC a l’escola, dir que segurament s’hauria de canviar la metodologia de treball que proposa l’escola, incorporant algunes de noves, més acord amb l’ús real de les TAC dins les aules, com ho pot ser la Flipped Classroom. Dir sembla que encara queda un gran recorregut a fer, sobretot enfocat a com s’entén la tecnologia com a recurs d’aprenentatge, que ofereix moltes noves possibilitats pel docent, abans inexistents, com podria ser l’ensenyament en la recerca d’informació, la creació i gestió d’Apps, enregistraments de veu, utilització de gravacions d’imatges, etc.

Sessió 7. PLA TAC DE CENTRE

MARC DE REFERÈNCIA

Tal com explica la pàgina web de la Generalitat de Catalunya, el Pla TAC (Pla de Tecnologies per a l’Aprenentatge i el Coneixement) es recullen les característiques actuals d’un centre educatiu en relació a les TAC: objectius, actuacions i aspectes organitzatius, didàcticopedagògics i curriculars (veure a: http://xtec.gencat.cat/ca/centres/projeducatiu/platac/). Tots els centres educatius haurien de tenir la redacció del seu pla TAC, que permet plantejar un pla de diagnosi, gestió i millora de l’ensenyament i aprenentatge de les noves tecnologies. A la mateixa web de la Generalitat es presenta l’estructura amb els punts que hauria de constar el Pla TAC dels centres.

L’escola, donat el canvi social donat durant els últims segles, referent a l’ús de les noves teconologies, ha anat experimentant un canvi en el plantejament de l’ensenyament relacionat amb la tecnologia. És durant l’any 1980 quan es va començar a plantejar què s’havia d’ensenyar sobre informàtica com a assignatura escolar. Deu anys més tard, al 1990, apareix Internet, i al 2000 es va començar a plantejar la informàtica com un recurs que persegueix l’objectiu, que acaba de veure’n la finalitat a partir del 2010, ja que la seva educació va més encaminada a centrar-se en els continguts i metodologies que faciliten l’aprenentatge dels infants. Alguns exemples de models pedagògics per les TIC que es poden relacionar amb aquesta vessant són: SAMR/RAT, ACOT2, TPACK o Flipped Classroom.

REFLEXIÓ SOBRE EL PLA TAC DE CENTRE

La importància de disposar del Pla TAC a les escoles radica del canvi social que s’ha experimentat des de fa anys en referència a l’ús de les noves tecnologies. Com ja es va comentar en altres entrades, l’alfabetització actual ja no consisteix a saber llegir i escriure, sinó que els coneixements sobre teconologia també s’hi han d’incloure, ja que formen part del dia a dia de les persones del món occidental. Per aquest motiu, i tenint en compte que el mestre educa per tal que els infants siguin autònoms dins del món en què s’han de desenvolupar, és molt important que el seu objectiu didàctic passi per l’aprenentatge de la gestió, l’ús i el coneixement de les múltiples opcions que ofereixen les noves tecnologies.

En aquest sentit, l’educació i el tractament de les TIC no ha de ser diferent al que es faria des de qualsevol altra matèria i àrea de coneixement, i és per això que cal educar continguts cap a un aprenentatge competencial. És per això que interessa una interacció oberta, que ajudi als infants a arribar-ne a un ús competencial, basat en problemes que siguin propers a ells, perquè només d’aquesta manera podran afrontar problemes futurs, de major complexitat, que requereixin de l’ús de les noves tecnologies com a recurs d’ajuda.

Per últim, comentar que l’escola en què un mestre treballa és a vegades una barrera per a l’ensenyament de les TIC (el currículu, els ordinadors, Internet, etc.), però que realment és el docent el que ha de saber gestionar i capgirar aquestes possibles dificultats amb què es pot trobar a l’aula, amb una actitud positiva i innovadora, amb un tarannà que el digui a informar-se constantment sobre les possibilitats que el seu model escolar li possibilita, sense centrar-se en allò que “no pot fer”.