Vídeo Final

Després d'haver realitzat les diverses sessions de classe, relacionades amb la didàctica de les TIC, pertinents a aquesta Segona Titulació en Educació Primària, a continuació deixo un vídeo personal que resumeix, en menys de 2 minuts, el més important del que s'ha viscut a l'aula.

Espero que, tots els lectors, gaudiu del blog!

Andrea

Sessió 14. ROBÒTICA (p.e. VII)

Durant la sessió d'avui, hem experimentat en primera persona com treballar la robòtica educativa a partir de les Bee-Bots. Primerament, s'ha visualitzat el següent vídeo https://www.youtube.com/watch?v=T80jZJfx7dU, en què s'hi explicaven els conceptes clau de la sessió.

Posant-los en pràctica, hem dut a terme petits tallers amb activitats diverses:

1. BEE-BOTS: fer un ball, decorant els robots.

2. BEE-BOTS: dibuixar i fer circuits.

3. WALL-E: recollir objectes amb un iman (relació amb el reciclatge).

4. ROBOT-LEGO: construir un robot i programar-lo.

5. COTXE ROBOT: conduir el cotxe per un recorregut.

Com a beneficis de l'activitat a primària, dir que es tracta de material fàcil d'utiltizar i d'entendre, i que permet el treball cooperatiu entre els alumnes, a partir de la sistematització de les sessions que s'hi dediquin i de l'assaig i error, tot desenvolupant estratègies de treball i de resolució de problemes.

Sessió 13. GAMIFICACIÓ (p.e. IV); BULLYNG (p.e. V); GEOLOCALITZACIÓ (p.e. VI)

• La primera de les propostes educatives ha tractat sobre la GAMIFICACIÓ, que és l'ús d'elements i mecàniques de joc en contextos diferents, amb l'objectiu d'orientar el comportament de les persones i aconseguir determinades fites, tenint en compte que ha de ser voluntari, tenir un objectiu i un sistema de normes.

Per tal de viure-ho en primera persona, se'ns ha proposat ser protagonistes d'un Room Escape, en què havíem de descobrir què havia passat amb la desaparició d'una alumna de la facultat (se'ns havia enviat un mail previ a la sessió didàctica), trobant pistes i respostes en quatre sales de la universitat: la sala del comissari, l'habitació de la Sandra (noia desapareguda), el laboratori i la sala dels 10 pensadors.

Després d'haver realitzat la proposta, es pot dir que, a l'escola, cal entendre el joc com a quelcom per aprendre a través del plaer, la motivació i la transversalitat. A més, permet que els alumnes treballin cooperativament, assumint rols diferents, i fent referència a les intel·ligències múltiples.

• La segona de les propostes educatives ha tractat sobre el BULLYNG a l'aula.

Per iniciar l'activitat, es va enviar un correu previ a totes les integrants de cada grup menys a una, explicant el tema de la dinàmica i la intenció de fer viure l'assetjament en primera persona i que, per tant, calia fer-li el buit (de manera mesurada) a la persona a qui no se li havia enviat el correu. Ja a classe, hem dut a terme una activitat "aliena" al tema perquè es poguessin desenvolupar els rols fixats, i després s'ha fet un Kahoot per valorar com s'havia sentit cada persona del grup, de manera anònima. Finalment, s'ha descobert què era el que passava i s'ha parlat de sentiments viscuts.

Les TIC, en aquest sentit, han estat presentades com una bona eina per poder prevenir l'assetjament escolar, amb exemples com:

1. The buddy tool: permet fer una valoració dels diferents rols dins l'aula.

2. Basta de bullying

3. Bullysemaforo

4. No al acoso escolar: dirigit a mestres i pares.

5. Bullying no more: joc de preguntes que posen a l'assetjador en diferents situacions.

En aquest sentit, cal dir que el mestre no pot esperar mai a què passi alguna cosa a l'aula per actuar, sinó que ha de proposar dinàmiques per prevenir l'assetjament.

• La tercera de les propostes educatives ha tractat sobre la GEOLOCALITZACIÓ, que es basa en la capacitat de localitzar una persona o objecte a través d'unes coordenades, amb latituds i altituds.

La proposta didàctica viscuda s'ha dissenyat a partir d'Eduloc (http://www.eduloc.net/), que ens han permés seguir unes indicacions que portaven a una localització de la universitat, on s'hi desenvolupava una prova. Totes quatre proves s'havien de fer visibles a les organitzadores de l'activitat mitjançant fotografies, vídeos o respostes que corregia la pròpia aplicació d'Eduloc.

A partir de la proposta, es pot dir que la geolocalització aporta múltiples opcions d'activitats, fent gimcanes, per exemple, elaborades pels mestres o pels mateixos alumnes, que interrelacionin diferents àrees, com ara les ciències. A més, és accessible per a tothom gràcies als mòbils (deixant de banda els mapes tradicionals), que permeten el treball de coordenades, la geografia i la comprensió de la localització i el saber-ne fer un bon ús.

Sessió 12. APPS (p.e. II) I LLENGÜES I TIC (p.e. III)

• La primera de les propostes didàctiques dutes a terme durant el dia d'avui ha estat relacionada amb la creació i gestió d'APPS. Les aplicacions relacionades amb l'àmbit educatiu segueixen la següent classificació: de creació de material, d'organització de tasques, i referents a coneixements. A continuació s'exposen alguns exemples reals:

- TeacherKit: assistència i organització de sessions.

- Duolingo: aprenentatge de llengües.

- Procrastinate: organització amb calendaris.

- ITooch: presentació de continguts amb jocs.

- Mendeley: organització de documents.

- SocrativeTeacher: creació d'exàmens.

- Ready4SAt: preparació exàmens PAU.

- CamScanner: càrrega en pdf de documents.

- MyStudyLife: organització amb calendaris.

La proposta pràctica s'ha basat en la creació d'una App mitjançant Addiante drafts, que simplifica el llenguatge específic de programació i que, per tant, es pot realitzar amb alumnnes de primària.

• La segona de les propostes didàctiques dutes a terme a classe, ha estat relacionada amb el treball de la llengua vinculada a les TIC. Tenint en compte que, al llarg dels anys, han anat apareixen diferents processos de lectoescriptura, ha sorgit la necessitat actual d'unir les TIC amb les llengües. Les escoles utilitzen vàries eines o recursos per fer-ho, com ara:

- Aplicació DIC-DIC: pràctica d'escriptura mitjançant so-grafia.

- Portal Edu 365: jocs i activitats educatives.

- Projecte llenguatges: bloc d'aula on es treballa la competència comunicativa de forma global.

- Projecte Kuenalibros: promoció de la lectura i reflexió compartida.

- Correu elecrtònic: creació de textos comunicatius reals.

Per tal de dur a terme una pràctica d'aula, s'ha assignat un vídeo sense so a cada grup de treball, i amb l'aplicació Imovie s'havia de gravar la veu del que s'hi veia, a mode de doblatge, interpretant-ne les imatges. Amb aquesta proposta, es possibilita que l'alumne dugui a terme activitats que, abans de les noves tecnologies, eren impossibles de realitzar, tot essent autònom i crític davant d'allò que produeix.

Sessió 11. ELS MÒBILS A L'AULA (Pràctica educativa I)

Avui hem començat a dur a terme les pràctiques educatives, relacionades amb l'ús de la tecnologia a l'escola, que, per grups, hem estat preparant al llarg del semestre, per tal que es poguessin realitzar a l'aula de TIC.

El primer grup en presentar la proposta ha estat el nostre, titulada "Els mòbils a l'aula". En primer lloc, s'ha justificat l'entrada d'aquests dispositius a la classe de primària, donat el seu caràcter motivador, quotidià i relacionat amb la realitat dels infants a l'actualitat. Pel que fa la part pràctica de la sessió, hem gestionat una gimcana matemàtica en què els diferents grups de treball havien d'utilitzar el telèfon mòbil per comunicar-se, buscar dades, calcular operacions, etc. L'estructura es basava en anar donant pistes del lloc en què havien de realitzar la prova, enviar una imatge d'aquest, realitzar la prova (tota la comunicació amb nosaltres, les mestres, via WhatsApp) i tornar a trobar el lloc que indiqués la següent pista.

Al final de la sessió, s'ha fet una petita cloenda sobre com s'ha d'educar en la personalitat crítica dels infants amb activitats d'aquest tipus, tot sorgint la idea de conscienciar els infants sobre l'ús de les dades personals, per exemple, que són exposades a la xarxa o en qualsevol format virtual, de les que no es té el control, com ho podia haver estat la imatge que havien d'enviar per saber el lloc en es trobaven a cada moment i, poder així, realitzar la prova.

Sessió 10. ÚS DE MITJANS I EDUCACIÓ EN COMUNICACIÓ

MARC DE REFERÈNCIA

La sessió d’avui ha començat amb un comentari sobre el manifest que va escriure Aulamedia l’any 2004 (veure a: http://www.aulamedia.org/manifest/), redactat per professionals de l’educació i de la comunicació, i en què es parla de la  importància que té el saber fer servir els mitjans de comunicació, així com defensa que aquesta tasca és important que sigui desenvolupada a l’escola, per tal de poder educar ciutadans crítics. En aquest sentit, l’educació en comunicació es va convertir, fa uns quants anys, en quelcom obligatori (però no imposat) en algunes escoles d’altres països, però a Espanya no va ser així.

I… què vol dir educació en comunicació? què vol dir ser alfabet mediàticament? Per tal de respondre-ho, s’han visionat un seguit de 5 vídeos curts, que tracten sobre infants que no saben explicar què és el que veuen a la televisió, d’altres que estan sols exposant-se a la informació dels mitjans de comunicació, d’altres que volen copiar models “irreals” que hi apareixen, o d’entrevistes a adults que reconeixen ser analfabets mediàtics o que expliquen que no saben què és l’educació en comunicació (es pot veure un exemple a: http://www.dailymotion.com/video/x3515u_nen-analfabet).

A continuació, s’ha dut a terme una DINÀMICA EN GRUP, a mode de reflexió, en què es responia a les següents preguntes: creieu que la televisió (entesa en el sentit ampli) “fa mal” a l’educació? de quina manera?; creieu que la televisió pot "ajudar" a l'educació? De quina manera?; creieu que la programació televisiva és adequada? per què creieu que és la que és?

REFLEXIÓ SOBRE EL PAPER EDUCATIU DELS  MASS MEDIA

La funció dels mass media és la de difondre coneixements, provocar experiències vicàries (aprenentatge de coses que veus en els altres, per molt que no les hagis viscut en primera persona), proposar models, transmetre valors, i influenciar en la socialització (el fet de no estar informat de tot allò que passa pot derivar en marginació). D’aquesta manera, per molt que la seva intenció no sigui la d’educar (ja que aquesta és la tasca dels educadors i familiars dels infants), han de ser conscients que tenen una influència en aquells qui ho reben, i de manera indirecta estan educant (o, a vegades, deseducant el que s’està intentant educar a l’escola, en funció dels referents i models que els infants puguin veure als mitjans de comunicació.

Les empreses emeten una informació de manera indiscriminada, sense pensar/saber en quin públic pot rebre’l. En definitiva, els anuncis ens amaguen moltes coses, presenten molts elements implícits que s’han de suposar i, per tant, poden esdevenir models erronis. A més, tot és subjectiu, cadascú pot crear-se la seva pròpia opinió,

En aquest sentit, la tasca del docent, i de l’escola en general, és la de formar futurs ciutadans crítics amb allò que veuen, que siguin conscients del bombardeig d’informació que els ve des de sectors comercials (o no) i que sàpiguen destriar entre aquella que els fa servei de la que no o, si més no, quina és la finalitat de les seves accions mediàtiques.

Sessió 9. CREACIÓ DE MATERIALS DIDÀCTICS I RECURSOS PER A L’APRENENTATGE AUTÒNOM

MARC DE REFERÈNCIA

En el context de la flipped classroom cal preveure la gestió del treball autònom de l'alumne. Castán et. al (2008), en el seu article titulat “Noves eines d’aprenentatge autònom en l’organització d’empreses (veure a: http://dugi-doc.udg.edu/bitstream/handle/10256/965/132.pdf?sequence=1), la creació de materials didàctics i recursos per a l’aprenentatge autònom parteix d’aprofitar els avenços tecnològics per tal de contribuir a millorar la docència presencial, però també per facilitar l’aprenentatge autònom amb noves eines d’aprenentatge virtual. “La finalitat (...) és dissenyar, crear implantar nous recursos didàctics en suport digital i multimèdia, mitjançant l’ús de les noves tecnologies, per tal de millorar els aprenentatges dels estudiants”.

Alguns exemples d’aplicacions que es poden utilitzar per tal de crear o gestionar recursos multimèdia poden ser, segons la finalitat que es busqui:

1. Enregistrar explicacions:  Movenote, Educreations (iPad), Lensoo create (iPad i Android) i altres.
2. Preparar el treball de vídeos de manera autònoma: Edpuzzle, VideoAnt, Videonot.es i altres.
3. Preparar materials per a la posada en comú del treball autònom a l'aula: Kahoot, Mentimeter, Google Forms.

REFLEXIÓ SOBRE LA CREACIÓ DE RECURSOS PER A L’APRENENTATGE AUTÒNOM

El mestre que basi la seva docència en les necessitats des infants ha de tenir en compte la personalització de l’ensenyament. En aquest sentit, crear els propis recursos didàctics multimèdia (com per exemple, enregistrar-nos en vídeo, o agafant vídeos d’altres editats de manera que s’incideix en allò que m’interessa que aprenguin els infants) és un aspecte important a tenir en compte a l’hora de donar-hi resposta, ja que es faciliten explicacions i es deixa temps per entendre segons quins continguts puguin recuperar-los i repassar-los amb més calma des d’un altre espai que no sigui l’escola.

TASCA A REALITZAR

A classe, s’ha hagut de triar un dels programes exposats al “Marc de referència” i un contingut específic de primària a treballar per tal de crear un producte concret i compartir-lo amb la resta del grup. En aquest cas, s’ha utilitzat EDpuzzle, un recurs permet seleccionar vídeos de diverses plataformes, editar-los i prendre només el fragment que es necessita per una lliçó. A més, permet incrustar diferents tipus de preguntes per comprovar la comprensió dels estudiants. El contingut triat ha estat el de multiplicacions de dues xifres, pel que s’ha triat un vídeo que en fes referència (veure a: https://www.youtube.com/watch?v=aojUgpA5Fj8) i s’hi han adherit preguntes i comentaris relacionats amb el procés de realització de l’operació (veure resultat final a: https://edpuzzle.com/assignments/58fda1396954753e3058a15d/watch).