Sessió 3. CONNECTIVISME

MARC DE REFERÈNCIA

La idea del connectivisme es refereix al fet de connectar coneixements, i la necessitat d’estar connectats els uns als altres per poder enriquir el propi coneixement.

En referència a aquest concepte, a classe s’ha visionat el següent vídeo https://www.youtube.com/watch?v=lHgnhb_-Rv4, de Diego Leal, que pretén reflexionar sobre la pedagogia al segle actual, relacionada amb el connectivisme. El vídeo ve a dir que fa molts anys que s’investiga com aprenen els infants per poder-los ajudar; i que, segles enrere (XVIII), existia la idea de recollir tota la informació i coneixement en un únic lloc: enciclopèdia.

En el segle actual, hi ha un excés d’informació, i hi ha un caos, un desordre, a l’hora d’aprendre. L’aprenentatge és continu, i no hi ha un inici i un final, i aprenem les coses a mesura que les necessitem. Ja no té sentit aprendre “per si de cas”, perquè molts aprenentatges memorístics es troben a l’abast, mitjançant la xarxa, i en el moment en què ho necessito, ho consulto.

L’aprenentatge és cocreatiu: els coneixements no s’aprenen, sinó que es comparteixen, tot creant-los. No és lineal ni estructurat. S’aprèn en cercles concèntrics: idees generals que es relacionen i ens porten a relacionar-les amb d’altres, que van portant al nucli del coneixement.

Per altra banda, George Siemens i Stephen Downs diuen que l’aprenentatge, en el context en què vivim, en què les xarxes són molt importants, el podríem entendre com l’articulació de tres nivells de xarxes.

1. Nivell neuronal: de les neurones; què passa amb el cervell. S’ha avançat molt en el coneixement del funcionament del cervell, del sistema neuronal (d’aquí pot sorgir la idea de les intel·ligències múltiples - depenent de com aprenem, necessitem un tipus d’ensenyament).
2. Nivell cognitiu: les relaciones entre tot allò que ja sé, les connexions de xarxes entre tot allò que ja sé. Quan connecto quelcom nou amb un aprenentatge previ, estic aprenent. Les connexions són una garantia de l’aprenentatge significatiu.
3. Nivell social-extern: les xarxes socials externes. Les relacions que tenim amb les altres persones, que ens ajuden a aprendre, les interaccions. És on la tecnologia adquireix molta importància, perquè permet estar connectat amb diferents personatges que no han de coincidir en espai físic, ni conèixer personalment.

A continuació s’han dut a terme dues activitats relacionades amb el connectivisme: per una banda, s’ha conegut l’eina VideoNot, amb què es poden fer anotacions de vídeos interessants i que aportin coneixements; i per una altra, respondre, en grup, quatre qüestions relacionades amb el nou paradigma educatiu que es deriva de les TIC (incloses a mode de reflexió).

REFLEXIÓ SOBRE EL CONNECTIVISME

La finalitat de l’escola s’ha de centrar en ensenyar processos i competències personals, més enllà de continguts teòrics, com ara ser crítics o saber gestionar la informació i els mateixos continguts incessants als que es sotmet diàriament als infants.

Per altra banda, els continguts haurien de partir dels interessos dels alumnes. El mestre ha de ser capaç de captar allò que motiva els seus alumnes i poder introduir-ho dins l’aula. Saber captar la realitat que envolta l’infant i traslladar-ho a l’escola.

En el context actual, els coneixements entre mestre i alumne són bidireccionals. Hi ha una mirada cap als interessos dels infants per motivar-los i potenciar el seu aprenentatge. No és l’única font d’informació, figura d’autoritat (jerarquia horitzontal). El mestre aprèn dels alumnes. La seva feina és més complexa perquè les coses no venen donades (llibre) i les sessions s’han d’elaborar.

L’alumne aprèn des de la interacció, cooperativament, a partir i amb els altres. L’alumne és el protagonista del seu aprenentatge i un membre actiu de la comunitat d’aprenentatge.

Les activitats que es duen a terme a l’escola haurien de ser activitats dinàmiques i dissenyades havent tingut present el context de l’infant i aquest mateix. També, el docent haurà de tenir en compte els coneixements previs de cadascun dels infants de l’aula per tal de veure d’on parteixen els seus alumnes i què saben i que no. Per tant, la mestre/a ha de tenir critèria en el moment de sel·leccionar els continguts que es treballaran.

Alhora, s’hauria de poder treballar de forma interdisciplinar on els infants puguessin expressar-se a través dels múltiples llenguatges. A més a més, s’haurien de desenvolupar activitats on els pròpis alunmes siguin els protagonistes del seu desenvolupament i del seu aprentatge. Aquests aprenentatges haurien de ser útils pel dia a dia dels infants. finalment, val a dir que el docent hauria de contemplar treballar en petits grups d’infants per tal que el coneixements sigui més ric.

L’avaluació la concebem com una part fonamental de la vida a l’aula, usada com a eina d’aprenentatge i autoregulació. En el moment de qüestionar-nos què hauríem d’avaluar, comencaríem afirmant que no només es tracta d’avaluar un producte o resultat final, sinó de mantenir fer una diagnosi i reflexions constínues durant tot el procés d’aprenentatge de cada alumne dins el context escolar.

Per avaluar un procés d’aprenentatge, en primer lloc cal saber de quins coneixements, capacitats i habilitats, parteix l’infant i aconseguir que aquest sigui conscient d’allò que sap i pot fer, així com les seves limitacions, per poder prendre consciència durant el procés, d’aquells nous aprenentatges que està adquirint en el seu bagatge de coneixements, i les competències que està desenvolupant.