Sessió 7. PLA TAC DE CENTRE

MARC DE REFERÈNCIA

Tal com explica la pàgina web de la Generalitat de Catalunya, el Pla TAC (Pla de Tecnologies per a l’Aprenentatge i el Coneixement) es recullen les característiques actuals d’un centre educatiu en relació a les TAC: objectius, actuacions i aspectes organitzatius, didàcticopedagògics i curriculars (veure a: http://xtec.gencat.cat/ca/centres/projeducatiu/platac/). Tots els centres educatius haurien de tenir la redacció del seu pla TAC, que permet plantejar un pla de diagnosi, gestió i millora de l’ensenyament i aprenentatge de les noves tecnologies. A la mateixa web de la Generalitat es presenta l’estructura amb els punts que hauria de constar el Pla TAC dels centres.

L’escola, donat el canvi social donat durant els últims segles, referent a l’ús de les noves teconologies, ha anat experimentant un canvi en el plantejament de l’ensenyament relacionat amb la tecnologia. És durant l’any 1980 quan es va començar a plantejar què s’havia d’ensenyar sobre informàtica com a assignatura escolar. Deu anys més tard, al 1990, apareix Internet, i al 2000 es va començar a plantejar la informàtica com un recurs que persegueix l’objectiu, que acaba de veure’n la finalitat a partir del 2010, ja que la seva educació va més encaminada a centrar-se en els continguts i metodologies que faciliten l’aprenentatge dels infants. Alguns exemples de models pedagògics per les TIC que es poden relacionar amb aquesta vessant són: SAMR/RAT, ACOT2, TPACK o Flipped Classroom.

REFLEXIÓ SOBRE EL PLA TAC DE CENTRE

La importància de disposar del Pla TAC a les escoles radica del canvi social que s’ha experimentat des de fa anys en referència a l’ús de les noves tecnologies. Com ja es va comentar en altres entrades, l’alfabetització actual ja no consisteix a saber llegir i escriure, sinó que els coneixements sobre teconologia també s’hi han d’incloure, ja que formen part del dia a dia de les persones del món occidental. Per aquest motiu, i tenint en compte que el mestre educa per tal que els infants siguin autònoms dins del món en què s’han de desenvolupar, és molt important que el seu objectiu didàctic passi per l’aprenentatge de la gestió, l’ús i el coneixement de les múltiples opcions que ofereixen les noves tecnologies.

En aquest sentit, l’educació i el tractament de les TIC no ha de ser diferent al que es faria des de qualsevol altra matèria i àrea de coneixement, i és per això que cal educar continguts cap a un aprenentatge competencial. És per això que interessa una interacció oberta, que ajudi als infants a arribar-ne a un ús competencial, basat en problemes que siguin propers a ells, perquè només d’aquesta manera podran afrontar problemes futurs, de major complexitat, que requereixin de l’ús de les noves tecnologies com a recurs d’ajuda.

Per últim, comentar que l’escola en què un mestre treballa és a vegades una barrera per a l’ensenyament de les TIC (el currículu, els ordinadors, Internet, etc.), però que realment és el docent el que ha de saber gestionar i capgirar aquestes possibles dificultats amb què es pot trobar a l’aula, amb una actitud positiva i innovadora, amb un tarannà que el digui a informar-se constantment sobre les possibilitats que el seu model escolar li possibilita, sense centrar-se en allò que “no pot fer”.