Vídeo Final

Després d'haver realitzat les diverses sessions de classe, relacionades amb la didàctica de les TIC, pertinents a aquesta Segona Titulació en Educació Primària, a continuació deixo un vídeo personal que resumeix, en menys de 2 minuts, el més important del que s'ha viscut a l'aula.

Espero que, tots els lectors, gaudiu del blog!

Andrea

Sessió 14. ROBÒTICA (p.e. VII)

Durant la sessió d'avui, hem experimentat en primera persona com treballar la robòtica educativa a partir de les Bee-Bots. Primerament, s'ha visualitzat el següent vídeo https://www.youtube.com/watch?v=T80jZJfx7dU, en què s'hi explicaven els conceptes clau de la sessió.

Posant-los en pràctica, hem dut a terme petits tallers amb activitats diverses:

1. BEE-BOTS: fer un ball, decorant els robots.

2. BEE-BOTS: dibuixar i fer circuits.

3. WALL-E: recollir objectes amb un iman (relació amb el reciclatge).

4. ROBOT-LEGO: construir un robot i programar-lo.

5. COTXE ROBOT: conduir el cotxe per un recorregut.

Com a beneficis de l'activitat a primària, dir que es tracta de material fàcil d'utiltizar i d'entendre, i que permet el treball cooperatiu entre els alumnes, a partir de la sistematització de les sessions que s'hi dediquin i de l'assaig i error, tot desenvolupant estratègies de treball i de resolució de problemes.

Sessió 13. GAMIFICACIÓ (p.e. IV); BULLYNG (p.e. V); GEOLOCALITZACIÓ (p.e. VI)

• La primera de les propostes educatives ha tractat sobre la GAMIFICACIÓ, que és l'ús d'elements i mecàniques de joc en contextos diferents, amb l'objectiu d'orientar el comportament de les persones i aconseguir determinades fites, tenint en compte que ha de ser voluntari, tenir un objectiu i un sistema de normes.

Per tal de viure-ho en primera persona, se'ns ha proposat ser protagonistes d'un Room Escape, en què havíem de descobrir què havia passat amb la desaparició d'una alumna de la facultat (se'ns havia enviat un mail previ a la sessió didàctica), trobant pistes i respostes en quatre sales de la universitat: la sala del comissari, l'habitació de la Sandra (noia desapareguda), el laboratori i la sala dels 10 pensadors.

Després d'haver realitzat la proposta, es pot dir que, a l'escola, cal entendre el joc com a quelcom per aprendre a través del plaer, la motivació i la transversalitat. A més, permet que els alumnes treballin cooperativament, assumint rols diferents, i fent referència a les intel·ligències múltiples.

• La segona de les propostes educatives ha tractat sobre el BULLYNG a l'aula.

Per iniciar l'activitat, es va enviar un correu previ a totes les integrants de cada grup menys a una, explicant el tema de la dinàmica i la intenció de fer viure l'assetjament en primera persona i que, per tant, calia fer-li el buit (de manera mesurada) a la persona a qui no se li havia enviat el correu. Ja a classe, hem dut a terme una activitat "aliena" al tema perquè es poguessin desenvolupar els rols fixats, i després s'ha fet un Kahoot per valorar com s'havia sentit cada persona del grup, de manera anònima. Finalment, s'ha descobert què era el que passava i s'ha parlat de sentiments viscuts.

Les TIC, en aquest sentit, han estat presentades com una bona eina per poder prevenir l'assetjament escolar, amb exemples com:

1. The buddy tool: permet fer una valoració dels diferents rols dins l'aula.

2. Basta de bullying

3. Bullysemaforo

4. No al acoso escolar: dirigit a mestres i pares.

5. Bullying no more: joc de preguntes que posen a l'assetjador en diferents situacions.

En aquest sentit, cal dir que el mestre no pot esperar mai a què passi alguna cosa a l'aula per actuar, sinó que ha de proposar dinàmiques per prevenir l'assetjament.

• La tercera de les propostes educatives ha tractat sobre la GEOLOCALITZACIÓ, que es basa en la capacitat de localitzar una persona o objecte a través d'unes coordenades, amb latituds i altituds.

La proposta didàctica viscuda s'ha dissenyat a partir d'Eduloc (http://www.eduloc.net/), que ens han permés seguir unes indicacions que portaven a una localització de la universitat, on s'hi desenvolupava una prova. Totes quatre proves s'havien de fer visibles a les organitzadores de l'activitat mitjançant fotografies, vídeos o respostes que corregia la pròpia aplicació d'Eduloc.

A partir de la proposta, es pot dir que la geolocalització aporta múltiples opcions d'activitats, fent gimcanes, per exemple, elaborades pels mestres o pels mateixos alumnes, que interrelacionin diferents àrees, com ara les ciències. A més, és accessible per a tothom gràcies als mòbils (deixant de banda els mapes tradicionals), que permeten el treball de coordenades, la geografia i la comprensió de la localització i el saber-ne fer un bon ús.

Sessió 12. APPS (p.e. II) I LLENGÜES I TIC (p.e. III)

• La primera de les propostes didàctiques dutes a terme durant el dia d'avui ha estat relacionada amb la creació i gestió d'APPS. Les aplicacions relacionades amb l'àmbit educatiu segueixen la següent classificació: de creació de material, d'organització de tasques, i referents a coneixements. A continuació s'exposen alguns exemples reals:

- TeacherKit: assistència i organització de sessions.

- Duolingo: aprenentatge de llengües.

- Procrastinate: organització amb calendaris.

- ITooch: presentació de continguts amb jocs.

- Mendeley: organització de documents.

- SocrativeTeacher: creació d'exàmens.

- Ready4SAt: preparació exàmens PAU.

- CamScanner: càrrega en pdf de documents.

- MyStudyLife: organització amb calendaris.

La proposta pràctica s'ha basat en la creació d'una App mitjançant Addiante drafts, que simplifica el llenguatge específic de programació i que, per tant, es pot realitzar amb alumnnes de primària.

• La segona de les propostes didàctiques dutes a terme a classe, ha estat relacionada amb el treball de la llengua vinculada a les TIC. Tenint en compte que, al llarg dels anys, han anat apareixen diferents processos de lectoescriptura, ha sorgit la necessitat actual d'unir les TIC amb les llengües. Les escoles utilitzen vàries eines o recursos per fer-ho, com ara:

- Aplicació DIC-DIC: pràctica d'escriptura mitjançant so-grafia.

- Portal Edu 365: jocs i activitats educatives.

- Projecte llenguatges: bloc d'aula on es treballa la competència comunicativa de forma global.

- Projecte Kuenalibros: promoció de la lectura i reflexió compartida.

- Correu elecrtònic: creació de textos comunicatius reals.

Per tal de dur a terme una pràctica d'aula, s'ha assignat un vídeo sense so a cada grup de treball, i amb l'aplicació Imovie s'havia de gravar la veu del que s'hi veia, a mode de doblatge, interpretant-ne les imatges. Amb aquesta proposta, es possibilita que l'alumne dugui a terme activitats que, abans de les noves tecnologies, eren impossibles de realitzar, tot essent autònom i crític davant d'allò que produeix.

Sessió 11. ELS MÒBILS A L'AULA (Pràctica educativa I)

Avui hem començat a dur a terme les pràctiques educatives, relacionades amb l'ús de la tecnologia a l'escola, que, per grups, hem estat preparant al llarg del semestre, per tal que es poguessin realitzar a l'aula de TIC.

El primer grup en presentar la proposta ha estat el nostre, titulada "Els mòbils a l'aula". En primer lloc, s'ha justificat l'entrada d'aquests dispositius a la classe de primària, donat el seu caràcter motivador, quotidià i relacionat amb la realitat dels infants a l'actualitat. Pel que fa la part pràctica de la sessió, hem gestionat una gimcana matemàtica en què els diferents grups de treball havien d'utilitzar el telèfon mòbil per comunicar-se, buscar dades, calcular operacions, etc. L'estructura es basava en anar donant pistes del lloc en què havien de realitzar la prova, enviar una imatge d'aquest, realitzar la prova (tota la comunicació amb nosaltres, les mestres, via WhatsApp) i tornar a trobar el lloc que indiqués la següent pista.

Al final de la sessió, s'ha fet una petita cloenda sobre com s'ha d'educar en la personalitat crítica dels infants amb activitats d'aquest tipus, tot sorgint la idea de conscienciar els infants sobre l'ús de les dades personals, per exemple, que són exposades a la xarxa o en qualsevol format virtual, de les que no es té el control, com ho podia haver estat la imatge que havien d'enviar per saber el lloc en es trobaven a cada moment i, poder així, realitzar la prova.

Sessió 10. ÚS DE MITJANS I EDUCACIÓ EN COMUNICACIÓ

MARC DE REFERÈNCIA

La sessió d’avui ha començat amb un comentari sobre el manifest que va escriure Aulamedia l’any 2004 (veure a: http://www.aulamedia.org/manifest/), redactat per professionals de l’educació i de la comunicació, i en què es parla de la  importància que té el saber fer servir els mitjans de comunicació, així com defensa que aquesta tasca és important que sigui desenvolupada a l’escola, per tal de poder educar ciutadans crítics. En aquest sentit, l’educació en comunicació es va convertir, fa uns quants anys, en quelcom obligatori (però no imposat) en algunes escoles d’altres països, però a Espanya no va ser així.

I… què vol dir educació en comunicació? què vol dir ser alfabet mediàticament? Per tal de respondre-ho, s’han visionat un seguit de 5 vídeos curts, que tracten sobre infants que no saben explicar què és el que veuen a la televisió, d’altres que estan sols exposant-se a la informació dels mitjans de comunicació, d’altres que volen copiar models “irreals” que hi apareixen, o d’entrevistes a adults que reconeixen ser analfabets mediàtics o que expliquen que no saben què és l’educació en comunicació (es pot veure un exemple a: http://www.dailymotion.com/video/x3515u_nen-analfabet).

A continuació, s’ha dut a terme una DINÀMICA EN GRUP, a mode de reflexió, en què es responia a les següents preguntes: creieu que la televisió (entesa en el sentit ampli) “fa mal” a l’educació? de quina manera?; creieu que la televisió pot "ajudar" a l'educació? De quina manera?; creieu que la programació televisiva és adequada? per què creieu que és la que és?

REFLEXIÓ SOBRE EL PAPER EDUCATIU DELS  MASS MEDIA

La funció dels mass media és la de difondre coneixements, provocar experiències vicàries (aprenentatge de coses que veus en els altres, per molt que no les hagis viscut en primera persona), proposar models, transmetre valors, i influenciar en la socialització (el fet de no estar informat de tot allò que passa pot derivar en marginació). D’aquesta manera, per molt que la seva intenció no sigui la d’educar (ja que aquesta és la tasca dels educadors i familiars dels infants), han de ser conscients que tenen una influència en aquells qui ho reben, i de manera indirecta estan educant (o, a vegades, deseducant el que s’està intentant educar a l’escola, en funció dels referents i models que els infants puguin veure als mitjans de comunicació.

Les empreses emeten una informació de manera indiscriminada, sense pensar/saber en quin públic pot rebre’l. En definitiva, els anuncis ens amaguen moltes coses, presenten molts elements implícits que s’han de suposar i, per tant, poden esdevenir models erronis. A més, tot és subjectiu, cadascú pot crear-se la seva pròpia opinió,

En aquest sentit, la tasca del docent, i de l’escola en general, és la de formar futurs ciutadans crítics amb allò que veuen, que siguin conscients del bombardeig d’informació que els ve des de sectors comercials (o no) i que sàpiguen destriar entre aquella que els fa servei de la que no o, si més no, quina és la finalitat de les seves accions mediàtiques.

Sessió 9. CREACIÓ DE MATERIALS DIDÀCTICS I RECURSOS PER A L’APRENENTATGE AUTÒNOM

MARC DE REFERÈNCIA

En el context de la flipped classroom cal preveure la gestió del treball autònom de l'alumne. Castán et. al (2008), en el seu article titulat “Noves eines d’aprenentatge autònom en l’organització d’empreses (veure a: http://dugi-doc.udg.edu/bitstream/handle/10256/965/132.pdf?sequence=1), la creació de materials didàctics i recursos per a l’aprenentatge autònom parteix d’aprofitar els avenços tecnològics per tal de contribuir a millorar la docència presencial, però també per facilitar l’aprenentatge autònom amb noves eines d’aprenentatge virtual. “La finalitat (...) és dissenyar, crear implantar nous recursos didàctics en suport digital i multimèdia, mitjançant l’ús de les noves tecnologies, per tal de millorar els aprenentatges dels estudiants”.

Alguns exemples d’aplicacions que es poden utilitzar per tal de crear o gestionar recursos multimèdia poden ser, segons la finalitat que es busqui:

1. Enregistrar explicacions:  Movenote, Educreations (iPad), Lensoo create (iPad i Android) i altres.
2. Preparar el treball de vídeos de manera autònoma: Edpuzzle, VideoAnt, Videonot.es i altres.
3. Preparar materials per a la posada en comú del treball autònom a l'aula: Kahoot, Mentimeter, Google Forms.

REFLEXIÓ SOBRE LA CREACIÓ DE RECURSOS PER A L’APRENENTATGE AUTÒNOM

El mestre que basi la seva docència en les necessitats des infants ha de tenir en compte la personalització de l’ensenyament. En aquest sentit, crear els propis recursos didàctics multimèdia (com per exemple, enregistrar-nos en vídeo, o agafant vídeos d’altres editats de manera que s’incideix en allò que m’interessa que aprenguin els infants) és un aspecte important a tenir en compte a l’hora de donar-hi resposta, ja que es faciliten explicacions i es deixa temps per entendre segons quins continguts puguin recuperar-los i repassar-los amb més calma des d’un altre espai que no sigui l’escola.

TASCA A REALITZAR

A classe, s’ha hagut de triar un dels programes exposats al “Marc de referència” i un contingut específic de primària a treballar per tal de crear un producte concret i compartir-lo amb la resta del grup. En aquest cas, s’ha utilitzat EDpuzzle, un recurs permet seleccionar vídeos de diverses plataformes, editar-los i prendre només el fragment que es necessita per una lliçó. A més, permet incrustar diferents tipus de preguntes per comprovar la comprensió dels estudiants. El contingut triat ha estat el de multiplicacions de dues xifres, pel que s’ha triat un vídeo que en fes referència (veure a: https://www.youtube.com/watch?v=aojUgpA5Fj8) i s’hi han adherit preguntes i comentaris relacionats amb el procés de realització de l’operació (veure resultat final a: https://edpuzzle.com/assignments/58fda1396954753e3058a15d/watch).

Sessió 8. REPOSITORIS I RECURSOS DIGITALS PER L'APRENENTATGE

MARC DE REFERÈNCIA

La informació que hi ha a Internet és desbordant. Quan es necessita buscar-ne, cal fer un filtratge d’allò que és fiable, del que interessa i del que no, etc., i per això és un procés al que s’hi dedica una gran quantitat de temps. Aquesta informació es va organitzant (o hauria de) de diferents maneres a la xarxa, com pot ser en els marcadors del cercador, de tal manera que sigui de fàcil accés arribar a aquells enllaços que han semblat interessats en algun moment. Per altra banda, a vegades es desen (o es visiten) enllaços com http://natibergada.cat/, que ofereix entrades en un bloc amb recursos diferents (en aquest cas educatius), explicant de què tracten, i que es pot prendre com a exemple a l’hora de desar els propis enllaços d’interès.

REFLEXIÓ SOBRE L’ORGANITZACIÓ DE RECURSOS DIGITALS

Els mestres, que constantment s’estan documentant sobre la tasca educativa, i que busquen reïteradament recursos metodològics per treballar a l’aula, és interessant conèixer que existeixen múltiples maneres d’organitzar els recursos digitals que ofereix la xarxa.

D’aquesta manera, el mestre hauria mostrar un rol de dinamitzador de les xarxes, que reculli recursos educatius útils, de tal forma que siguin de fàcil accés per part de tota la comunitat educativa o, si més no, per part de l’escola en què treballa.

És molt important que a l’escola es comparteixi la informació de la que es disposa, i posar a l’abast de tothom allò que a un li pot semblar interessant de conèixer, ja que la tasca educativa no es basa en ensenyar a un sol grup d’alumnes, sinó que ha de pretendre el treball conjunt i el compartir recursos que es creguin que poden ser beneficiosos per a l’aprenentatge de  dels infants en general.

Però no només els mestres han de saber com organitzar la informació i fer-la accessible, sinó que també és interessant ensenyar als infants a saber-la gestionar, així com a documentar-se i a triar allò que és interessant, a saber classificar i buscar camps que defineixin objectes d’interès. Com a mode d’exemple d’activitat que pot afavorir la seva promoció, es poden fer col·leccions o exposicions sobre diferents temàtiques, que requereixin d’una estructuració i classificació de la informació de cada un dels objectes que en formaran part.

PRÀCTICA A L’AULA (I REFLEXIÓ D'AQUESTA)

Per vivenciar l’experiència en què ens podem trobar en un futur com a mestres, o l’activitat en què vulguem fer vivenciar als infants experiències relacionades amb la classificació de recursos, s’ha proposat a classe l’elaboració d’un document d’accés a diferents recursos educatius, en què s’hagués de pensar com organitzar els diferents materials dels que es disposa, de tal manera que siguin accessibles i editables per altres persones. Personalment, es va decidir fer ús del formulari de Google, que es va dividir en diferents categories segons el currículum d’infantil i de primària. La divisió es va fer en etapes, cicles, àrees i àmbits (segons cada un dels currículums del moment educatiu esmentat) perquè, d’aquesta manera es pensava en el mestre que ha de programar una unitat didàctica, de manera que l’espai en què els recursos es situen ja donin resposta als àmbits i dimensions que es vulguin treballar (veure resultat final a: https://docs.google.com/a/blanquerna.url.edu/forms/d/e/1FAIpQLSfclRbJ7CMdCvkZ9J38w6bOFu1lKgHF_njwernxzftavtSlOQ/viewform?usp=sf_link).

A mode d’experiència personal, dir que, tot i que el plantejament de la seva organització no va ser difícil, a l’hora de gestionar la manera en què es pogués fer editable i que d’una categoria es redirigís, segons la resposta, a una altra va ser un treball a realitzar amb molta paciència, ja que s’havien d’anar creant múltiples enllaços, i enllaços de les categories ja enllaçades, per la qual cosa és de gestió complicada per part dels infants, si és que es volgués fer a classe com a activitat didàctica.

Anàlisi TAC de l'escola de pràctiques

Durant la segona estada de pràctiques universitàries, es va proposar conèixer quin era el Pla TAC de l’escola a la que s’hi assistia, així com la manera en què les TIC es duien a terme a l’aula.

L’escola de pràctiques a la que em refereixo està situada a Barcelona, en concret al barri d’Horta. Es tracta d’un col·legi concertat, que educa infants des d’Infantil fins a Batxillerat, amb cinc línies a cada curs.

Tot i que està adoptant metodologies anomenades actualment com a “innovadores”, hi ha certes dinàmiques que s’aproparien més a metodologies de caire més tradicional.

Pel que fa al tractament de les TIC, dir que, en primer lloc, no existeix, a l’escola, el Pla TAC com a tal, sinó que les tecnologies a l’escola han arribat de manera molt experimental, de tal manera que no està formalitzat en un document oficial quins són els objectius que es persegueixen amb la seva introducció a les aules.

De totes maneres, es poden enumerar algunes de les “reformes” que s’han anat fent al llarg dels últims anys, en referència a allò que té a veure amb les TIC: l’escola disposa de cablejat Wi-Fi; les aules disposen de pissarres digitals (que utilitzen diàriament, amb jocs interactius, per exemple), així com de projector; els mestres han cursat petites formacions sobre les TAC; la web de l’escola està realment actualitzada i és interactiva; i una hora a la setmana es fa Informàtica com a assignatura.

Pel que fa aquesta assignatura, dir que es duu a terme en una aula a part, en què cada infant disposa d’un ordinador per ell sol. Les activitats que es duen a terme acostumen a no tenir cap contextualització, i es podrien dur a terme perfectament en un full. És a dir, no es pren la tecnologia com a recurs que permet realitzar dinàmiques impensables fa anys enrere, sinó que es demana als infants que facin, per exemple, descripcions d’ells mateixos a Word, que completin fonemes d’algunes paraules, o que incloguin informació (ja donada) a un text. De fet, l’única de les activitats que podria ser més interessant, tenint en compte que té a veure amb l’ús de la tecnologia com a imprescindible, és la que duen a terme quan han acabat de fer la tasca de cada dia (sense donar-li importància), en què visiten algunes de les entrades de la pàgina web de l’escola.

Vist el tractament general que es fa de les TIC a l’escola, dir que segurament s’hauria de canviar la metodologia de treball que proposa l’escola, incorporant algunes de noves, més acord amb l’ús real de les TAC dins les aules, com ho pot ser la Flipped Classroom. Dir sembla que encara queda un gran recorregut a fer, sobretot enfocat a com s’entén la tecnologia com a recurs d’aprenentatge, que ofereix moltes noves possibilitats pel docent, abans inexistents, com podria ser l’ensenyament en la recerca d’informació, la creació i gestió d’Apps, enregistraments de veu, utilització de gravacions d’imatges, etc.

Sessió 7. PLA TAC DE CENTRE

MARC DE REFERÈNCIA

Tal com explica la pàgina web de la Generalitat de Catalunya, el Pla TAC (Pla de Tecnologies per a l’Aprenentatge i el Coneixement) es recullen les característiques actuals d’un centre educatiu en relació a les TAC: objectius, actuacions i aspectes organitzatius, didàcticopedagògics i curriculars (veure a: http://xtec.gencat.cat/ca/centres/projeducatiu/platac/). Tots els centres educatius haurien de tenir la redacció del seu pla TAC, que permet plantejar un pla de diagnosi, gestió i millora de l’ensenyament i aprenentatge de les noves tecnologies. A la mateixa web de la Generalitat es presenta l’estructura amb els punts que hauria de constar el Pla TAC dels centres.

L’escola, donat el canvi social donat durant els últims segles, referent a l’ús de les noves teconologies, ha anat experimentant un canvi en el plantejament de l’ensenyament relacionat amb la tecnologia. És durant l’any 1980 quan es va començar a plantejar què s’havia d’ensenyar sobre informàtica com a assignatura escolar. Deu anys més tard, al 1990, apareix Internet, i al 2000 es va començar a plantejar la informàtica com un recurs que persegueix l’objectiu, que acaba de veure’n la finalitat a partir del 2010, ja que la seva educació va més encaminada a centrar-se en els continguts i metodologies que faciliten l’aprenentatge dels infants. Alguns exemples de models pedagògics per les TIC que es poden relacionar amb aquesta vessant són: SAMR/RAT, ACOT2, TPACK o Flipped Classroom.

REFLEXIÓ SOBRE EL PLA TAC DE CENTRE

La importància de disposar del Pla TAC a les escoles radica del canvi social que s’ha experimentat des de fa anys en referència a l’ús de les noves tecnologies. Com ja es va comentar en altres entrades, l’alfabetització actual ja no consisteix a saber llegir i escriure, sinó que els coneixements sobre teconologia també s’hi han d’incloure, ja que formen part del dia a dia de les persones del món occidental. Per aquest motiu, i tenint en compte que el mestre educa per tal que els infants siguin autònoms dins del món en què s’han de desenvolupar, és molt important que el seu objectiu didàctic passi per l’aprenentatge de la gestió, l’ús i el coneixement de les múltiples opcions que ofereixen les noves tecnologies.

En aquest sentit, l’educació i el tractament de les TIC no ha de ser diferent al que es faria des de qualsevol altra matèria i àrea de coneixement, i és per això que cal educar continguts cap a un aprenentatge competencial. És per això que interessa una interacció oberta, que ajudi als infants a arribar-ne a un ús competencial, basat en problemes que siguin propers a ells, perquè només d’aquesta manera podran afrontar problemes futurs, de major complexitat, que requereixin de l’ús de les noves tecnologies com a recurs d’ajuda.

Per últim, comentar que l’escola en què un mestre treballa és a vegades una barrera per a l’ensenyament de les TIC (el currículu, els ordinadors, Internet, etc.), però que realment és el docent el que ha de saber gestionar i capgirar aquestes possibles dificultats amb què es pot trobar a l’aula, amb una actitud positiva i innovadora, amb un tarannà que el digui a informar-se constantment sobre les possibilitats que el seu model escolar li possibilita, sense centrar-se en allò que “no pot fer”.

Sessió 6. COMPETÈNCIA DIGITAL

MARC DE REFERÈNCIA

Durant la sessió d’avui, s’han tractat les competències digitals que han de tenir tant alumnes com docents. En primer lloc, s’ha exposat i aclarit tot allò referent a les competències de la dimensió digital a l’Educació Primària, referides als infants. En grups, s'ha elaborat una presentació compartida a Google Drive, que és la següent:

Es pregunta: en què han de ser competents els infants segons el currículum? (veure a: http://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/competenciesbasiques/ambitdigital/ )

1. Dimensió d’instruments i aplicacions

1.1. Competència 1. Seleccionar, utilitzar i programar dispositius digitals i les seves funcionalitats amb les tasques a realitzar.

1.2. Competència 2. Utilitzar les aplicacions d’edició de textos, presentacions multimèdia i tractament de dades numèriques per a la producció de documents digitals.

1.3. Competència 3. Utilitzar programes i aplicacions de creació de dibuix i edició d’imatge fixa, so i imatge en moviment.

2. Dimensió de tractament de la informació i organització dels entorns de treball i d’aprenentatge

2.1. Competència 4. Cercar, contrastar i seleccionar informació digital tot considerant diverses fonts i entorns digitals.

2.2. Competència 5. Construir nou coneixement personal mitjançant estratègies de tractament de la informació amb el suport d’aplicacions digitals.

2.3. Competència 6. Organitzar i emprar els propis entorns personals digitals de treball i d’aprenentatge.

3. Dimensió de comunicació interpersonal i col·laboració

3.1. Competència 7. Realitzar comunicacions interpersonals virtuals i publicacions digitals.

3.2. Competència 8. Realitzar activitats en grup utilitzant eines i entorns virtuals de treball col·laboratiu.

4. Dimensió d’hàbits, civisme i identitat digital

4.1. Competència 9. Desenvolupar hàbits d’ús saludable de la tecnologia.

4.2. Competència 10. Actuar de forma crítica, prudent i responsable en l’ús de les TIC, considerant aspectes ètics, legals, de seguretat, de sostenibilitat i d’identitat digital.

En segon lloc, s’ha parlat de la competència digital docent. Què han de saber els docents, per ser un bon exemple perquè els infants assoleixin les competències desitjades, relacionat amb les noves tecnologies. La competència digital docent té dues parts: CDI (Competència Digital Instrumental → dispositius digitals) i CDM (Competència Digital Metodològica → aplicació didàctica dels dispositius digitals). L’acTIC (acreditació de la competència digital) és l’examen que acredita que un docent té les competències requerides, i, la seva realització dota d’un títol oficial.

REFLEXIÓ SOBRE LA COMPETÈNCIA DIGITAL

Veient quins són els objectius que ha de marcar-se el mestre per tal que els seus alumnes siguin competents digitals, cal dir que, buscant la seva autonomia, el mateix mestre ha d’acompanyar l’infant en la construcció del seu entorn personal d’aprenentatge, i a saber seleccionar informarció a la xarxa, així com conèixer les implicacions o el públic que hi ha al darrere de les publicacions a la web, o mantenir una actitud cívica i identitat digital que no fereixi la pròpia salut o la dels altres. En aquest sentit, és importantíssim que el mestre sigui un exemple.

Ja no es tracta de pensar només en què els alumnes han d’assolir uns coneixements, sinó en pensar que el mestre és un element clau: ha de tenir coneixements teòrics i pràctics (metodològics) sobre la didàctica de les TIC i, sobretot, ha de SER UN EXEMPLE de conducta (si no, no es produeix aprenentatge real en els infants).

Per últim, dir que el currículum presentat hauria de compartir-se entre alumnes i mestres: donar entrada als alumnes, amb diferents funcions que el mestre. O sigui, que el currículum hauria d’estar dissenyat entre mestres i alumnes, donant-se interacció pedagògica i dinàmica, i centrant l’atenció en l’estudiant, donant-li seguretat i eines per saber o entendre què és allò que s’espera d’ell.

Sessió 5. MODELS PEDAGÒGICS AMB L'ÚS DE LES TIC

MARC DE REFERÈNCIA

La sessió d’avui s’ha dividit en dues parts. La primera ha estat la posada en comú dels diferents models pedagògics vinculats amb l’ús de les TIC, a través d’exposicions que explicaven les característiques principals dels quatre models següents:

1. SAMR/RAT

Disseny pedagògic que dóna una eina pels mestres per tal d’aplicar les noves tecnologies a l’aula, entenent les possibilitats que aquestes ofereixen. Es basa en quatre fases: Substituir (els elements tradicionals per suports TIC); Augmentar (les possibilitats pedagògiques que tenen aquests nous suports TIC); Modificar (i redissenyar les activitats d’aprenentatge) i Redefinir (crear noves activitats abans impossibles de realitzar sense la invenció de les TIC).

L’objectiu de tot aquest procés és el de buscar l’assoliment de l’última fase, la de Redefinir.

2. ACOT2 (Apple Classrooms of Tomorrow)

Model pedagògic que pretén l’ús de la tecnologia a la vida quotidiana, no només en certs moments del dia, i afavorir l’actitud col·laborativa entre l’alumne i el mestre, tot canviant el rol dels mestres. Es regeix pels sis principis de disseny de l’escola del s.XXI:

1. Habilitats del s.XXI: pares, alumnes i mestres formats en TIC.
2. Currículum rellevant i aplicat.
3. Avaluació formativa.
4. Cultura, creativitat i innovació.
5. Connexions socials i emocionals.
6. Accés constant a la tecnologia: potencia treballs cooperatius i accés a la informació per poder aprendre i investigar.

3. TPACK (Coneixement Tecnològic Pedagògic del Contingut)

Model que serveix per incorporar les TIC de manera eficaç en l’ensenyament. Identifica els tipus de coneixement que el docent necessita per integrar les TIC a l’aula. Per fer-ho s’han d’interrelacionar tres conceptes:

• Coneixement pedagògic (PK)
• Coneixement tecnològic (TK)
• Coneixement del contingut (CK)

4. Flipped Classroom

Model pedagògic que transfereix el treball de determinats processos d’aprenentatge fora de l’aula i utilitza el temps de classe, juntament amb l’experiència del docent, per facilitar i potenciar altres processos d’adquisició i pràctica de coneixements dins l’aula.

Procés: Recordar; Entendre; Aplicar (Pensament d’ordre inferior - més senzill i individual); Analitzar; Avaluar; Crear (Pensament d’ordre superior - més complex i en col·laboració). Les que ha de procurar el mestre són les últimes.

Pretén invertir el procés, fent que primer l’alumne sigui el que investiga des de casa seva i, després, el mestre, a l’aula, ho explica.

A continuació es presenta la infografia amb què es va presentar el propi model pedagògic a classe (SAMR/RAT):